5月

757 42 7
                                    

5🌙

Narra Ruth

L'Ignasi va sortir d'un cop de porta i en Josep va vindre confós a la sala on jo estava completament confosa.

--Què ha passat?--va preguntar confós.

--No ho sé.--vaig respondre molt confosa.

--Deu estar atabalat, no et preocupis gaire.--va dir mirant-me.--Véns a la cuina i parlem?

--Clar.--vaig dir aixecant-me i el vaig seguir a la cuina. Em vaig asseure a un tamboret i ell va seguir cuinant.

--Què ha passat?

--Estava normal i de cop ha canviat totalment d'actitud.--vaig explicar i va sospirar.

--Quan està atabalat fa això que ha fet, no et preocupis. De què el coneixes?

--D'un dia que vaig sortir de festa, me'l vaig trobar i...

--Te'l vas tirar.--va acabar la frase per mi.

--No. El vaig ajudar amb... Una cosa. Res de sexe. Ahir vam quedar i no ho sé. Em cau molt bé.--vaig dir i em vaig encongir d'espatlles.

--Ahir? Vas ser tu la seva cita?--va dir amb un somrís trapella.

--Es podria dir que sí. Però només vam sortir, res seriós.--vaig dir recolzant el cap a la paret.

--Us vau enrotllar?--va preguntar.

--No. Ell no va voler.

--Vas quedar amb un noi i no va haver contacte físic!? No et conec.--va dir i vaig riure.

--No ho sé, va ser molt rar. No vaig necessitar res més, m'era molt agradable estar amb ell i... No ho sé.

--L'Ignasi, pel que m'ha explicat l'Ona, en realitat és molt simpàtic i rialler. Jo quan vaig conèixer a la Mariona, just per aquells temps, més o menys, a ell li va passar el que li va passar, i quan el vaig conèixer ja estava deprimit però la Mariona parla molt bé d'ell i no és mal noi. Ara sé perquè últimament estava tan feliç.--va dir alçant les seies i vaig tornar a riure.

--No sé què faré. M'agrada estar amb ell però el conec molt poc i ara no vull cap relació.

--I per què no? Us esteu coneixent, quin és el problema? Només heu quedat una vegada, deixa que el temps passi. Potser ara no vols cap relació però mai se sap què passarà demà.

--No li vull fer més mal del que ja ha passat i viceversa.--vaig murmurar.

--Ru, ara no t'atabalis amb això. Passarà el que hagi de passar. I passi el que passi, sempre estaré al teu costat. Igual que la Nat, la Jess i els altres.--va dir mirant-me i el vaig abraçar.

--Gràcies.

--Sé que tens un passat difícil, però si necessites qualsevol cosa, saps que m'ho pots dir.--va xiuxiuejar i el vaig abraçar més fort. L'estimava moltíssim. Igual que a en Biel, a la Jess i a la Nat. Ells, no sabien exactament què passava amb la meva família, però sempre em feien somriure i em deien que estarien amb mi sempre. Ho agraïa moltíssim. L'Allek i la Laura sí que sabien el que passava i també m'ajudaven molt. No podia estar més orgullosa i feliç dels amics que tenia, eren pocs però millor la qualitat a la quantitat.

For YouWhere stories live. Discover now