For You

30月

Narra Josep🌙

--Li has dit?--va dir la Mariona molesta.--A més li has dit princesa.

--Mariona, ara no és el moment.--vaig dir senyalant amb el cap a la Clàudia que caminava al meu costat de la maneta.

--Mai és el moment.--va grunyir i vaig sospirar. La Clàudia em va mirar i es va posar entre l'Ona i jo, agafant-nos als dos, un de cada mà.

--Mama.--va dir contenta.

--Digues?

--Em podeu portar sempre als dos?--va preguntar la petita i ella va somriure.

--No crec, però quan poguem portar-te els dos ho farem, no et preocupis.--va dir la Mariona i la petita va somriure.

--I parquè tu i el papa esteu emfadats?

--No estem enfadats, Clàudia.--li va respondre ella i la petita em va mirar a mi.

--No ho estem, no et preocupis.--vaig assegurar i la petita va tornar al seu món.

Era graciós que sempre ens preguntava el mateix quan l'Ona s'emprenyava amb mi. Vam arribar a la llar d'infants, ens vam acomiadar de la meva petita i ens vam quedar sols. Per mi la Clàudia era la meva filla.

--Qui era?

--Mariona, per favor. Era la Ruth, necessita ajuda.

--I per què li has dit princesa? I li has dit que estic embarassada?--va preguntar creuant els braços per sobre el pit i vaig sospirar.

--Mai podria veure a la Ruth com alguna cosa més, a més que ella està amb l'Ignasi.

--Vam dir que no ho diríem fins que no hi hagués risc d'avort.

--Em fa il·lusió i se m'ha escapat.

--I si el perdem què direm?--va dir amb els ulls aigualits i la vaig abraçar sense dir res. Sabia quant malament ho havia passat perquè jo ho havia viscut amb ella i va ser molt dur.--Josep tinc por.

--Ho sé, jo també, però ara ens dirà com està, si està bé i ja veuràs com estarà tot bé.--vaig xiuxiuejar acaronant-li amb una mà la quasi inexistent panxeta.

--I si no està tot bé?

--Doncs ho superarem junts.--vaig respondre i va sospirar. Ens vam separar i vam començar a caminar agafats de la mà.

--La Ruth té pares?--va preguntar de cop.

--Sí, per què?

--Mai parla d'ells i no ho sé, en Teo hauria d'estar amb sa mare, encara només té un any.--va dir i vaig sospirar. Lògicament no anava a explicar-li tot el passat de la Ruth que sabia més el que havia vist a la televisió.

--És difícil i privat Mariona, millor no preguntis.--vaig dir i va assentir.

Vam arribar al ginecòleg molt nerviosos però per sort ens va dir que estava tot bé i que mentre ella estigués tranquil·la no tenia perquè passar res.

--Ara què faràs?

--Vaig a casa de la Ruth a buscar a en Teo i suposo que aniré a casa. Estàs més tranquil·la?--vaig preguntar i va assentir abraçant-me.

--A la nit hem de parlar.--va dir molt seriosa i em vaig espantar.

--De què? Va tot bé?

--Em vaig trobar al pare biològic de la Clàudia.--va deixar anar de cop i em vaig quedar en shock.

--I et va dir alguna cosa?

--No, només se'm va quedar mirant.--va dir i vaig assentir.

--A la nit ho acabem de parlar. Que tinguis un bon dia bonica.--vaig dir besant els seus llavis i va somriure.