For You

39月

Narra Ruth🌙

Em sentia tan contenta i feliç. Havia tornat a treballar per fi i així mantenia la ment ocupada.

--Ruth, demanen per tu, una tal Maria. Vés ràpid que en mitja hora tenim lio, i després podràs dinar.--va dir el meu cap. Vaig anar corrents a la recepció i em vaig trobar amb la germana de l'Ignasi.

--Has parlat amb recepció?

--Sí.--va respondre ella molt nerviosa.--Ara m'acaben de cridar.

--D'acord, tranquil·la. Anem que tinc pressa.--vaig dir seguint-la. Vam entrar a una sala i ens va rebre un company d'urgències que es deia Eduard.

--García?

--Vinc d'acompanyant.--vaig dir i va assentir.

La Maria li va explicar tots els símptomes mentre el meu company apuntava tot el que li deia. Ella va acabar d'explicar i em va mirar amb molta por.

--Tranquil·la.--vaig repetir acaronant-li el braç i em va agafar la mà.

--Farem uns anàlisis d'orina i de sang. En uns dies et trucaran, véns i tornem a parlar. La teva família és diabètica?--va preguntar i la Maria va assentir.--I de petita no t'ho van diagnosticar?

--No.

--Tens una bona alimentació?

--Sí.--va respondre ella. Em vaig quedar a soles amb el metge mentre feia la prova d'orina i ell em va mirar.

--Com estàs? Em van dir que estaves de baixa.

--Ja estic bé.

--És amiga teva?

--Una familiar.

--Saps allò de l'anorèxia? Ho he vist però no he volgut dir res.

--Sí, millor que no diguis res.--vaig dir i va assentir. La Maria va tornar i la vaig acompanyar a fer-se els anàlisi de sang. Per fi va acabar i vam sortir d'urgències.

--Gràcies.--va dir una vegada fora i em va abraçar per sorpresa.--Moltes gràcies.

--No és res.

--Sí que és, qualsevol altre no ho hagués fet.--va dir i vaig somriure.--M'alegra molt que estiguis amb mon germà. Se't veu molt bona noia.

--García, ja. Necessitem ajuda, accident de cotxe, tenim a una embarassada.--va dir el meu cap quan em va veure i vaig assentir.

--Me n'he d'anar ja, ens veurem.--vaig dir sortint corrents darrere del meu cap.

Després d'una llarga estona, la dona que havia tingut l'accident de cotxe estava a la UCI però estava estable i el seu nadó també. Em va deixar una mica tocada perquè, en aquella ocasió la dona s'havia salvat però n'hi havien d'altres que no ho aconseguien.

Per dinar va vindre l'Ignasi i vam anar a dinar fora.

--Què et passa?

--Res, acabo d'estar amb una dona embarassada que havia tingut un accident de cotxe i m'ha deixat tocada.

--Però estan bé?

--Estables els dos.--vaig dir i va assentir.--Ta germana ha vingut a fer-se les proves de diabètis.

--No m'ha dit res. La petita no?--va preguntar i vaig assentir.--Com portes el dia? Bé?

--Sí, em sento molt bé.

--El cotxe ja està arreglat i a casa.--va dir i vaig assentir.

Vam acabar de dinar, vaig tornar a la feina i quan vaig arribar a casa eren les dues de la matinada. L'Adri i en Teo dormíen, vaig anar a l'habitació de mon germà gran i dormia sol. Em vaig apropar, li vaig tocar el braç i va saltar de l'ensurt.