For You

23月

Narra Ignasi

--Ruth, no sé què collons fer.--vaig dir asseient-la a la cadira.

--Espera.--va murmurar.

--Adrià!--vaig cridar i va aparèixer en poc.

--Ruth?--va dir ell apropant-se.

--Un minut.--va murmurar la Ruth.

--Agafa aigua en un drap, potser la fa tornar.--va proposar l'Adrià i això vaig fer. A poc a poc, va tornar al seu color de pell normal i tornava a estar bé.--Què t'ha passat?

--Les ferides em fan molt mal.--va murmurar ella.

--Ignasi, la pots portar al llit?--va proposar l'Adrià.

--Clar. Compte l'arròs que s'estava fent.

--No et preocupis, estic una mica millor i ho puc fer.--va dir ell i vaig assentir.

--Ruth, et porto al llit.--vaig dir mirant-la i va assentir.

Vaig agafar un calmant que em va donar son germà i la vaig agafar en braços. La vaig portar a la seva habitació i la vaig estirar al llir. Es va prendre la pastilla i vaig sospirar una mica més tranquil. M'havia espantat i molt.

--Ruth, no crec que sigui bo que em quedi. Tu et trobes malament i l'Adrià també, faig nosa.--vaig dir i va negar amb el cap.

--Et necessito aquí. Sé que és abusar i demà trucaré a la Lau perquè vingui però no puc.--va dir destrossada i vaig sospirar.

--Fem una cosa, em quedo a dormir i demà al matí truco jo a la Laura i em quedo fins que arribi, què et sembla?--vaig proposar i va assentir.

--Moltes gràcies.--va murmurar.

--Ara descansa i no et preocupis.

--Dormiràs amb mi?

--Si vols sí.--vaig dir somrient i tapant-la amb els llençols. Va llaçar la seva mà amb la meva i va fer una ganyota.

--M'està fent molt mal.

--Ara et farà efecte el calmant, estigues tranquil·la i dorm.--vaig dir i va assentir. Vaig esperar a que tanqués els ulls i vaig anar a la cuina on l'Adrià intentava donar-li de menjar a en Teo.--Espera, t'ajudo.--vaig dir apropant-me, ell anava a queixar-se però va sospirar.

--Gràcies, Ignasi. Moltes gràcies per tot.

--No és res, ja m'ocupo jo d'en Teo. He parlat amb la Ruth i demà al matí trucaré a la Laura amb tranquil·litat perquè jo no em puc quedar. Espero que us recupereu ràpid.--vaig explicar i ell em va mirar amb bastanta esperança en la mirada.

--Moltíssimes gràcies, no et pots imaginar el que vol dir que estiguis aquí ajudant-nos quan tampoc ens coneixes tant.

--No és res, de veritat. Ta germana en tres mesos m'ha ajudat bastant en sortir de la depressió i sense ella saber res. Li dec bastant de la meva recuperació.--vaig explicar agafant a en Teo en braços.

--Estaves en depressió?--va preguntar confós i vaig assentir.

--Es van ajuntar moltes coses, entre elles la mort de la meva dona i el meu fill i bé, va ser molt impactant per mi.--vaig explicar mentre feia que en Teo expulsés els gasos.

--Òstres, que dur.--va dir ell en shock.

--Molt però ara estic aquí i he de seguir vivint.--en Teo va expulsar els gasos i el vaig arraulir sobre meu perquè s'adormís com m'havien ensenyat als cursos de pre-part.

--Quan truquis a la Laura, li podràs explicar tot?--va preguntar i vaig assentir.

--Clar, per què?