For You

21月

Em vaig dutxar a casa l'Ignasi, vam esmorzar i vaig anar cap a casa. Quan vaig entrar em va rebre en Teo que gatejava pel passadís i quan em va veure es va mig aixecar.

--Amor, com heu estat?--vaig preguntar-li avançant cap a ell, el vaig alçar en braços i em va mig abraçar. Vaig besar el seu cap repetides vegades i ell va murmurar coses que no entenia.--Adri? Adri, on estàs?--vaig preguntar avançant fins a arribar al menjador i estava al sofà adormit. El vaig despertar i em va mirar sorprès.

--Ruth?

--Per què m'he trobat a en Teo pel passadís?--vaig preguntar una mica emprenyada. Era un nadó i no podia rondar sol per la casa sense ningú que el controlés.

--S'ha passat tota la nit plorant i quan a les sis he aconseguit que s'adormís al sofá perquè el tenia a sobre, quan he intentat aixecar-me s'ha despertat i m'he quedat en aquella posició. Però al final m'he adormit.

--Per què no m'has trucat?

--Estaves amb l'Ignasi, no volia molestar perquè et mereixes estar amb algú que et faci feliç i ell ho fa.--va dir fregant-se la cara amb les mans.

--Vés a dormir, jo me'n carrego d'en Teo.

--Com va anar?--va preguntar aixecant-se i apropant-se a mi.

--Molt bé. Vés a dormir, va.--vaig dir i ens va abraçar.

--Ho sento. Us estimo moltíssim.

--I nosaltres a tu. No passa res, però vés més amb compte.--vaig dir besant la seva galta.

Em va deixar anar i va desaparèixer a la seva habitació. Vaig mirar a en Teo i també s'havia adormit. El vaig portar a la habitació, el vaig estirar al llit però es va despertar i va començar a plorar.

--Teo, estic aquí, dorm una estona.--vaig dir acaronant-li la galta però va seguir plorant. El vaig agafar en braços, em va rodejar amb els seus petits braços i va parar de plorar.--M'has trobat a faltar, eh?--vaig murmurar somrient.

El vaig acomodar sobre meu, vaig obrir la televisió i em vaig estirar al sofà. Tenia el cap al meu pit i es va quedar adormit. Amb el meu dit li vaig agafar la maneta i ell em va rodejar el dit amb ella mentre dormia. Pot semblar que el mimàvem una mica, i era veritat, però li estàvem intentant, ja des de l'any que tenia, ensenyar que compartir és viure, que estar amb gent no és dolent i una certa educació. Però tampoc podíem educar-lo tal i com volíem perquè al final era el nostre germà, i l'únic que desitjava, i crec que l'Adrià també, era que ell fos feliç i que ajudés als altres, com ells ens havien ajudat a nosaltres a sortir d'allà. Crec que mon germà no creixeria com un mimat que tot el que vol ho té, perquè no seria el cas, l'únic que quan demanava mimos, sempre els tindria, perquè això és el que ens va faltar a l'Adri i a mi i no permetríem que ell passés pel mateix.

Cap al migdia, en Teo es va despertar i em va mirar. Va somriure i se'm va tirar a sobre. Vaig riure i vaig besar el seu cap.

--Anem a fer el dinar, amor.--vaig dir aixecant-me.

Vam anar a la cuina, el vaig asseure a la seva cadira i vaig preparar el seu dinar i el de l'Adrià i meu. Quan ja estava tot preparat vaig anar a l'habitació de l'Adri, la llum estava apagada i ell estava dormint. El vaig despertar però ell només grunyia.

--Ruth, no he dormit en tota la nit, vés a la merda.

--Adri, almenys dina i torna a dormir. Va.

--Que no, deixa'm en pau.--va grunyir donant-me l'esquena.

--Aixeca el cul del llit si no em vols veure emprenyada.--vaig grunyir i es va girar, mirant-me.--Ja.

--Ruth, no em trobo gens bé, tingues pietat.--va respondre i em vaig asseure a la punta del llit.