For You

34月

Narra Ruth🌙

Vam anar a esmorzar i quan vam sortir del bungalow ens va copejar un vent glaçat. Vam anar ràpidament al menjador i en entrar vam sospirar. Allà hi havia la calefacció posada. Vam agafar menjar del buffet lliure i ens vam asseure a una taula.

--I avui què farem?

--Anem d'excursió.--va dir somrient.

--A on?

--Fas moltes preguntes, eh.--va dir rient.

--Tinc curiositat.

--A unes rutes que hi ha preparades, per Bolquère.

--M'he quedat igual.

--Ara no és important, ja veuràs com t'agradarà.

--I com és que saps Francès?

--M'agrada, el trobo un idioma elegant i bonic. Com el català. El vaig aprendre a l'escola i amb els anys l'he anat practicant anant a classes.

--Et veus molt sexi quan parles francès.--vaig dir somrient i va somriure.

--Hauríem de passar per algun forn per comprar el dinar.

--Dinarem fora?

--Sí, a mig camí.--va explicar i vaig assentir.

--Hi ha més sorpreses?

--No ho sé.--va dir somrient i el vaig mirar amb una ceia alçada.--D'acord, no. No n'hi ha més.

--Bon dia parelleta.--va dir en Jaume arribant a la nostre taula i se'ns va esborrar el somriure.--Què fareu avui?

--No ho sabem encara.--va mentir l'Ignasi.--Suposo que anar a Mont-Louis i visitar els poblets de la zona.

--Nosaltres anirem a Font-Romeu i després a les pistes d'esquí. Ja ens veurem al tornar.

--Clar.--va murmurar l'Ignasi i se'n va anar.--Anem tirant?

--Sí.--vaig dir aixecant-me. Vam anar cap al bungalow i ell va treure una bossa de muntanya. Sort que mon germà m'havia posat botes a la maleta.

--Agafa molta roba d'abric que fa fred.

--Però no tinc bossa.

--La compartim. A l'anada la porto jo i a la tornada tu. Què et sembla?--va dir i vaig assentir. Em vaig apropar a ell que estava assegut al llit i em vaig asseure sobre seu.--Vols anar-hi o vols que canviem de plans?

--Vull anar-hi.--vaig murmurar abraçant-lo i va besar la meva galta.--A la tarda podrem parar en un supermercat?

--Clar, per què?

--Vull veure què mengen aquí, si tenen alguna cosa diferent.

--D'acord. Sortirem en mitja hora que així no farà tan fred.--va murmurar rodejant la meva cintura i vaig somriure.--M'encantaria veure't més sovint.

--A mi també.

--Si d'aquí un temps, veiem que això va a més, estaries disposada en anar a viure junts?

--Hauria de parlar amb mon germà, recorda que tenim a en Teo i no li puc encolomar a l'Adri. Ell està fent l'esforç de viure amb la Lau i amb els seus germans a casa i suposo que a mi em toca fer el mateix fins que en Teo no es faci gran i entengui la situació.

--Però en aquell cas hipotètic, no seria viure junts.

--Ignasi, em sap greu però porto una motxilla enorme, i dins està mon germà petit. Amb l'Adri ens vam comprometre en fer-ho junts, perquè tingui una estabilitat, la que nosaltres no vam tindre. Quan es faci gran ho hem de tornar a parlar però de moment res.--vaig dir mirant-lo als ulls.--I segurament per això em deixaràs però no hi puc fer res. La meva família ho és tot per a mi.