For You

7月

7🌙
Narra  Ruth

Capítol una mica violent!!!!****🌙🌙

--Ruth.

--Hm?--vaig murmurar contra els seus llavis.

--Estan trucant al timbre.--va dir entre petons i vaig grunyir. Em vaig separar d'ell i vaig sospirar. Vaig anar a la porta, vaig obrir i era el repartidor. Li vaig pagar, vaig agafar les dues pizzes i vaig anar a la cuina.--Ruth tinc un problema.

--Què passa?--vaig preguntar preocupada.

--M'he deixat les claus de casa ma germana a casa.--va dir fregant-se el cap.--Què faig?

--No ho sé. Truca a ta germana però et pots quedar aquí.--vaig respondre posant les dues pizzes a la taula.

--No vull abusar Ruth. Ara la truco.--va dir traient el mòbil però sense sortir de la cuina i ens vam asseure a la taula de la cuina.--Ona?... Sí, tranquil·la però tinc un problema... No, no és això. M'he deixat les claus... Què? Fins demà? I la Clau on està?... Què faig?... A casa la Ruth... No, tampoc vull abusar... D'acord. Cuideu-vos, la Clàudia no vol germans ni germanes... Adéu ximple.--va dir somrient i va penjar.

--Què t'ha dit?

--Que fins demà no tornen, que se'n van a un hotel que necessiten follar.

--Et vols quedar aquí? No passa res, no molestes.--li vaig oferir per després posar-me un tros de pizza a la boca.

--No ho sé. Em sap greu, a més tu estàs aquí amb ton germà petit.

--Ignasi que no m'importa. De veritat, queda't.--vaig dir i va sospirar.

--D'acord. Moltes gràcies.--va dir somrient. Vam acabar les dues pizzes i ens vam tornar a estirar al sofà, mirant CSI a la televisió.--Ruth, crec que ton germà està plorant.--va murmurar l'Ignasi.

--Vaig a mirar.--vaig dir aixecant-me, vaig anar a la meva habitació i sí que estava plorant i bastant fort. El vaig agafar en braços i li vaig besar el cap.--Tranquil amor. Shh, ja està.--vaig murmurar acaronant-li l'esquena però no es calmava.

Vaig sortir de la meva habitació i vaig anar a la cuina. Vaig agafar aigua en el seu biberó, li vaig donar una mica, ell va beure però va tornar a plorar. El vaig bressolar una mica però tampoc es calmava.

--Va, Teo, tranquil. Estic aquí.--vaig murmurar però no funcionava.

--No es calma?--va preguntar l'Ignasi des de la porta de la cuina.

--No, ja l'he fet beure aigua, l'he bressolat, no sé què fer.--vaig respondre acaronant la petita esquena de'n Teo.--Teo, tranquil.--vaig murmurar besant-li el cap.--Va, amor. Estic aquí.--vaig xiuxiuejar asseient-me a una cadira i asseient-lo sobre meu. Es va acomodar al meu pit i va callar.--Ara t'adorms, d'acord? Descansa.--vaig xiuxiuejar acaronant-li l'esquena.

Vaig mirar a l'Ignasi i em mirava somrient. Em vaig posar vermella i el seu somriure va augmentar. Estava recolzat a la paret de la porta i tenia l'expressió tranquil·la.

--Et veus molt tendre fent de mare.--va dir somrient i vaig somriure.

--T'importa si l'estiro amb mi una estona, mentre no s'adormi del tot?--vaig preguntar somrient.

--Clar que no.--va dir somrient. Em vaig aixecar i en Teo va tornar a plorar. Ens vam tornar a estirar al sofà, jo utilitzant de coixí a l'Ignasi i en Teo sobre meu i es va tornar a calmar.--Què creus que li ha passat?

--No ho sé. Mai s'havia posat així.--vaig respondre acaronant a en Teo. L'Ignasi m'acaronava el cabell i em relaxava molt.--La pròxima vegada que quedem... Intentaré que sigui el més aviat possible.