For You

35月

--Estàs més tranquil?--vaig preguntar i es va encongir d'espatlles sense separar-se de mi. Amb la mà que agafava la meva samarreta la va deixar anar i la va deixar descansar sobre meu.

--No te'n vagis.--va murmurar a la meva orella.

--No m'obliguis a fer-ho.--vaig respondre sorprenent-lo, suposava que no s'esperava aquella resposta però era totalment veritat.--Vols fer alguna cosa aquesta tarda?

--No tinc ganes de fer res.--va murmurar.--Però he de parlar amb el camping per allargar una nit la reserva.

--Vols que t'acompanyi?

--No. Necessito estar sol.--va dir aixecant-se.--Ara vinc, no et preocupis.--va dir agafant la jaqueta i va sortir. Vaig sospirar i va sonar el meu mòbil. En veure que era l'Allek vaig respondre.

A: Ru, com estàs?

--Bé, cada vegada millor.

A: Estic amb en Biel i la Nat, vols que et vinguem a veure?

--No estic a la ciutat, estic a França.

A: A França? Què fas a França i per què no m'has dit res?

--Amb l'Ignasi. Ho sento, pensava que tots treballàveu el cap de setmana.

A: Doncs no.

--Ho sento, de veritat. Estic que no estic i m'ha costat molt desbloquejar-me i quan ho he aconseguit m'he oblidat de tot una mica.

A: D'acord, Ruth. Quan tornes?

--Dilluns al migdia surt l'autobús.

A: No heu anat en cotxe?

--Sí però ha hagut una averia.

A: Però esteu els dos bé?

--Sí, estem bé.

A: On us deixa l'autobús?

--A la plaça gran.

A: Et vindré a buscar, d'acord?

--D'acord, gràcies.

A: Cuida't molt, m'ho promets?

--Sí, Allek, tu també.--vaig penjar i vaig fer la croqueta pel llit.

Estava avorrida i preocupada, l'Ignasi no tornava i ja ho hauria d'haver fet. Em vaig aixecar, vaig anar al sofà i m'hi vaig asseure mentre mirava per la finestra. S'havia posat a nevar bastant fort i feia molt vent. Després de mitja hora esperant-lo em vaig començar a posar nerviosa i el vaig començar a trucar però no m'agafava el telèfon. Vaig agafar la jaqueta i la bufanda i vaig anar cap a la recepció per veure on collons s'havia fotut però vaig escoltar crits i dos persones pegant-se enmig de la neu. M'hi vaig apropar i era l'Ignasi amb el seu company de feina.

--Ignasi!--vaig cridar apropant-me. L'Ignasi havia acorralat a l'altre contra la paret i li acabava de donar un cop de puny.--Es pot saber què fas!?--vaig dir apropant-me a ell i agafant-lo del braç.

--Aquest imbècil ha tallat el cable de les bateries. Per culpa seva hauré de pagar més de 2.000€ per la reparació.--va grunyir però vaig fer que deixés anar al noi i s'apartés.

--No.--vaig dir quan intentava tornar al noi.--Denúncia'l, però si el pegues pot presentar càrregs contra tu i acabaries perdent, per tant, anem.--vaig dir tivant-lo del braç i el vaig entrar al nostre bungalob.--Es pot saber què et passa pel cap!?