For You

10月

10🌙

Narra Ruth

--Petita, he d'anar a buscar a en Teo. Estaràs amb l'Ignasi i sa germana?--va xiuxiuejar sense deixar-me anar i vaig assentir.--D'acord. Quan puguis truca'm i parles amb en Teo, d'acord?

--Sí. Us estimo moltíssim.--vaig xiuxiuejar abraçant-lo molt més fort.

--I nosaltres a tu. Ara estigues tranquil·la, tot estarà bé i no serà res.--va xiuxiuejar besant el meu front.--Vés amb molt de compte.

--Tu també. Segurament aniré amb l'Allek, ja et diré.

--I la germana de l'Ignasi?

--Necessito estar amb gent que em senti segura.--vaig dir i va assentir.

--El que tu creguis. T'estimo, vés amb compte.--va respondre acaronant-me la galta i el vaig tornar a abraçar.--Tranquil·la.

--Us estimo.--vaig xiuxiuejar separant-me d'ell i va somriure.

--Tot anirà bé. Tingues el mòbil a mà i t'aniré informant. Vés amb compte.--va repetir, vaig assentir i se'n va anar al passadís. Vaig tornar a entrar i la Mariona i l'Ignasi se'm van quedar mirant. L'Ignasi va arrufar el front i em va fer un gest perquè m'apropés. Li vaig fer cas però em vaig asseure a la butaca.

--Mariona. Em quedaré amb un amic. Gràcies per oferir-te però necessito estar amb ell. Ell m'entén i sap què necessito.

--Com vulguis. Si necessites qualsevol cosa, pots confiar en mi.--va dir ella i vaig assentir.--Ignasi, els pares vindran en unes hores. Jo me n'he d'anar.--va dir la Mariona acomiadant-se dels dos i se'n va anar.

--Què passa Ruth? Et vaig prometre que no et pressionaria, i no ho faré però m'estàs preocupant moltíssim.--va preguntar l'Ignasi posant la mà a la meva cuixa i vaig negar amb el cap.

--Descansa.

--No. Ruth, si us plau.

--Ignasi no.--vaig grunyir abans que seguís.

--Ruth, vine aquí.--va dir senyalant el llit. M'hi vaig apropar remugant i em va abraçar.--Has d'entendre que em preocupo. T'aprecio Ruth, i tinc por de que et tornin a fer mal.

--Ignasi, no et preocupis. Tot està bé.--vaig respondre y va sospirar.

--Faré veure que et crec. Però em tens aquí pel que sigui. D'acord?--va dir i vaig assentir.

--Gràcies.--vaig xiuxiuejar.--Ara descansa.--vaig murmurar sortint dels seus braços i asseient-me a la butaca.

--Et quedaràs?

--No. Parlaré amb l'Allek a veure què faig, a més vindran els teus pares i no me'ls vull trobar.

--Però més endavant...--va murmurar agafant-me la mà.

--Més endavant ja veurem però de moment no em fa molta il·lusió.--vaig respondre i va mig somriure.--Aquesta nit tinc torn, passaré a veure't.

--D'acord.--va murmurar i es va quedar adormit. Vaig sortir de l'habitació i vaig trucar a l'Allek.

Em va dir que podia anar a casa seva perfectament, que no em preocupés i que m'hi esperava. Quan vaig arribar, em va obrir la porta del seu piset i el vaig abraçar. Ell em va rodejar amb els seus braços i va besar el meu front.

--Estàs bé?--va xiuxiuejar i vaig negar amb el cap.--Preparo dos suïssos i parlem?--va preguntar acaronant-me l'esquena i vaig assentir, sense deixar-lo anar.