For You

48月

Narra Ruth

Vam arribar a la platja que no feia molt sol, vam baixar a la sorra i el petit mentre s'agafava de la mà de l'Ignasi corria. Em vaig quedar enrere i vaig caminar darrere seu sense pressa. Estava molt tensa perquè a dos metres tenia el mar i a més l'Ignasi no em dirigia la paraula. Els veia de lluny i reien els dos mentre jugaven i corrien. Mon germà em va mirar i va somriure.

--Ruuu!--va cridar corrent cap a mi.

Em va agafar la mà i em va obligar a córrer cap a on estava l'Ignasi. Quan ens va posar un davant de l'altre ens va abraçar, una cama meva i una seva.

--Teo, prou ja, si us plau.--vaig demanar incòmode però ell només va riure i em va abraçar. El vaig alçar en braços i em va fer un petó a la galta.--Prou, Teo, t'ho dic de veritat.--vaig dir amb la meva típica veu de quan m'enfadava amb ell i per molt que no entengués les meves paraules havia entès que alguna cosa no havia fet bé. El vaig tornar a deixar a terra i va anar cap a l'Ignasi.--Vaig a donar una volta.

--D'acord.--va respondre l'Ignasi indiferent, vaig sospirar i em vaig dirigir cap a l'espigó que estava una mica lluny.

Després de 15 minuts caminant vaig arribar a l'espigó, mon germà seguia jugant amb l'Ignasi i vaig caminar entre pedres fins a arribar a la punta. El mar era preciós però em causava un temor inexplicable. Mai havia tingut cap accident però li tenia pànic des de petita.

El temps em va passar volant mentre observava l'horitzó, vaig mirar l'hora i ja era hora de dinar. Vaig tornar cap a ells que seguien jugant, aquesta vegada l'Ignasi el carregava en braços i el feia volar. Quan vaig arribar al seu costat el va baixar i em va mirar.

--T'importa si dinem per aquí?--va dir l'Ignasi i vaig assentir.

Vam sortir de la platja en silenci i ens vam dirigir a un bar/restaurant. Sort que havia agafat el menjar d'en Teo. No entenia perquè volia dinar per aquí, tindríem silencis molt incòmodes. Ens vam asseure a una taula per a dos i ens van portar una cadireta per en Teo. El vaig asseure, li vaig posar el pitet i vaig treure el seu menjar. Mentre, va arribar el cambrer.

--Què els poso?--va preguntar traient la llibreta.

--Una clara, si us plau.--va dir l'Ignasi.

--Aigua. Podria escalfar això pel petit?

--Clar, ara els porto la carta i ho agafo.--va dir ell marxant, va tornar en breus amb el menú.--Quant de temps?

--Normalment és un minut i mig al microones.--vaig respondre ensenyant-li el pot.

--D'acord, ara ho fem.--va dir i es va retirar. Vaig mirar la carta i vaig sospirar, no tenia gana.

--Ens partim una amanida?--va suggerir i em vaig encongir d'espatlles.--Quina?

--La que vulguis.--vaig respondre i el cambrer va tornar amb el menjar d'en Teo.

Li vaig agraïr i li vaig donar de menjar a en Teo. Quan va acabar el vaig aixecar i el vaig asseure sobre meu. Li vaig acaronar l'esquena i em va abraçar adormint-se.

El cambrer va tornar amb les begudes, vam demanar i se'n va anar.

--Podem parlar?--va dir i vaig assentir.--No vull que estiguem així, odio quan discutim i més quan hi ha en Teo pel mig perquè no has pogut gaudir de ton germà quan havíem vingut per ell.

--Ho sé.--vaig murmurar i li vaig agafar la mà per sobre la taula, sort que la va llaçar amb la seva en comptes d'apartar-se.--No ho vull deixar, l'únic que t'intentava dir era que tinc por que en Teo ho passi malament per culpa nostra.