For You

29月

Narra Ruth

Mon germà i l'Ignasi van sortir de la cuina i vaig abraçar a l'Ignasi. Necessitava les seves carícies perquè estava histèrica i ell em calmava molt. 

--Vols que fem alguna cosa?--va preguntar mirant-me i vaig negar amb el cap.--Què vols fer?

--No ho sé.

--Jo hauria d'anar a casa.--va dir i el vaig mirar als ulls trista. M'havia promès que es quedaria amb mi.--Ruth, és per agafar roba neta, demà no em puc presentar amb la roba d'avui a la feina. M'acompanyes?--va preguntar i vaig assentir.--Doncs va, vesteix-te i anem.

--D'acord.

Vam anar a casa seva, va recollir la seva roba i vam tornar. Vam sopar amb la Laura i l'Adri però després vam anar directes a la meva habitació, on en Teo ja dormia. Em vaig estirar al llit amb una samarreta que m'anava gran i ell en bòxers. Em va abraçar i em vaig arraulir al seu pit.

--Et puc fer una pregunta?--vaig xiuxiuejar i va assentir, mirant-me.--No trobes a faltar a la teva dona?--vaig preguntar i es va tensar.

--Et respondré però no vull que t'ofenguis, d'acord? Són coses diferents.--va dir i vaig assentir.--No et pots imaginar quant la trobo a faltar.--va dir apartant la mirada de la meva i vaig sospirar.

--Ignasi, és normal.--vaig dir agafant-lo amb compte de la cara i fent que em mirés.

--És complicat.--va xiuxiuejar i se li van omplir els ulls de llàgrimes.

--Millor deixem el tema, et sembla bé?--vaig suggerir i ell va negar amb el cap.

--M'agradaria explicar-t'ho.--va dir i vaig assentir.--Jo... Has d'entendre que ella sempre formarà part de mi, i que potser mai deixo estar enamorat d'ella per molt que ho estem intentant i estic molt il·lusionat. Vaig estar molts anys amb ella i vaig ser molt feliç, a més que ella estava embarassada i estàvem molt il·lusionats. Segueixo recuperant-me i potser mai acabo d'estar del tot bé però estar amb tu m'està ajudant molt. Són com dues coses en paral·lel, per una part la trobo moltíssim a faltar i per l'altre estic molt bé amb tu i m'agrades molt. És una mica estrany.

--Però ho entenc. I no sé per què en tant poc temps ho estàs intentant amb mi.--vaig respondre intentant ser el més sincera possible.--M'encanta estar amb tu però no creus que potser necessites més temps per assimilar-ho tot i recuperar-te?

--Sincerament?--va preguntar i vaig assentir.--No. També ho he parlat amb el meu psicòleg i hi ha gent que necessita estar sol per pensar i superar-ho però hi ha altres com jo, que per recuperar-nos necessitem a algú que ens ajudi perquè si no el nostre propi cervell ens fa caure en depressió. M'encanta estar amb tu i no ho canviaria per res.--va xiuxiuejar i el vaig abraçar més fort. No tenia forces per respondre-li però sí per demostrar-li.

--Demà quan surti d'allà i em calmi et podré trucar?

--Saps perfectament que sí.--va xiuxiuejar besant la meva galta.--Ara estigues tranquil·la i descansa, no et preocupis per res.--va murmurar per calmar-me però el meu cos ja tremolava feia estona.--Ruth, bonica. Què puc fer per distreure't una mica?

--No ho sé, però si tu vols dormir, dorm. No et preocupis per mi.--vaig xiuxiuejar amagant el cap al seu coll.

--Com no vols que em preocupi per tu? Intenta descansar una mica, no t'anirà gens malament.--va xiuxiuejar però en Teo es va posar plorar. Vaig sospirar, em vaig aixecar del llit i vaig mirar a mon germà.

--Teo, què passa, amor?--vaig preguntar acaronant-li el caparró i va estendre els braços mentre plorava.

El vaig agafar i vaig intentar calmar-lo, asseient-me al llit i acaronant-li l'esquena. El vaig col·locar amb el cap al meu cor i li vaig acaronar el cap. Estava una mica calent i vaig suposar que tenia unes dècimes de febre.