For You

49月

Narra Emma (Ruth)

Em trobava com una merda. Tenia febre i estava insuportable. A en Teo se li va passar ràpid però a mi no. Portava una setmana i seguia igual. Últimament m'agafava una febre tan forta que tenia deliris i això no era gens bo.

--Leo.

--Sh.--va murmurar ell acaronant-me l'esquena. Acabava de patir un d'aquells deliris i l'Ignasi havia estat present, fet que m'avergonyia moltíssim.--Estàs millor?

--No vull que ningú em torni a dir Ruth. Vull el meu nom original.

--Ja ho parlarem quan et trobis millor.

--L'Ignasi?

--Ha anat a comprar a la farmàcia mentre et calmaves.--va respondre i vaig assentir. No tenia forces per seguir parlant ni per moure'm.--Com avui no milloris anirem a l'hospital.--va dir mon germà i no vaig respondre.

Estàvem al sofà, ell estava estirat i jo sobre seu. M'acaronava l'esquena i el cabell amb molta calma perquè em calmés jo.

--Què ha passat?--vaig murmurar referint-me a feia poca estona, quan la febre havia pujat tant.

--El que passa sempre, res nou. No hi pensis ara, descansa.--va dir ell. Estava tant cansada que no vaig ni insistir.

Tots els meus amics estaven treballant, mon germà s'havia quedat per mi i l'Ignasi també. Li havia dit que no calia, que anés a treballar però es va negar perquè es sentia culpable.

La porta de casa es va obrir (perquè mon germà li havia deixat les claus a l'Ignasi) i va aparèixer ell. Em va mirar i va somriure.

--Com estàs?--va preguntar i no vaig respondre.

--Ara s'ha calmat però no té forces per res. Ni es pot moure, què fem?--va dir mon germà.

--Jo la portaria a l'hospital.--va dir l'Ignasi i em vaig tensar.--No és normal que no millori.

--Doncs ara parlo amb la Laura.--va dir mon germà aixecant-se però el va substituir l'Ignasi i vaig tornar a la mateixa posició.

--Tot estarà bé, Ruth.--va murmurar i vaig tancar els ulls ensumant la seva colònia.

--Ruth no. Emma.--vaig grunyir i va somriure.

--Vols que et digui Emma?--va preguntar i vaig assentir.--Sempre?--va tornar a preguntar i vaig tornar a assentir.

--I si quan em trobi millor.--vaig començar però vaig haver de fer una pausa perquè em cansava parlar.--Vens una setmana aquí?

--A viure?

--Sí. Per provar.

--Quan et trobis bé ho parlem.--va dir com mon germà.

--Ho sento per abans.

--No passa res.

Em van portar a l'hospital i es veu que tenia un virus de la grip però bèstia. Vam tornar a casa després d'unes hores i em vaig estirar al llit rebentada. M'havien donat nutrients però igualment estava cansada. L'Ignasi em va seguir i es va estirar amb mi.

--Estàs millor?--va preguntar i vaig assentir abraçant-lo.

--No vull que et perdis més dies de feina per mi.

--Em sento culpable, va ser idea meva d'anar a la platja i mira com estàs.

--Però pots anar durant el dia a la feina i quan surtis estàs amb mi. En res tornaré a la feina.

--Ni en broma tornes a la feina com estàs.--va dir i vaig bufar.

--Estic bé.

--No. En aquests moments estàs bullint de la febre que tens, no estàs bé.--va dir molest.