For You

43月

--Estic molt preocupada.

--Per què?

--Però tu l'has vist? Està deprimida, Ignasi, la conec. No para de plorar, està dèbil, és feliç a estones. No m'agrada veure-la així.

--Sincerament, no sé què vols que faci. Intento ajudar-la en tot el que puc, intento distreure-la, ja no sé què fer.--vaig dir frustrat.--Va al psicòleg, vam anar a França, vam anar a la piscina, pel centre, de veritat Natàlia no sé què vols que faci més.

--Tampoc cal que et posis així.

--Mira, respecto que sigueu amigues i em caus molt bé de veritat, però sincerament, per què creus que he de fer jo alguna cosa quan no paro? No creus que vosaltres també haurieu de fer? Perquè pel que sé no feu gaire.--vaig dir cansat ja del tema.--Vull que la Ruth estigui bé, però li calen els seus amics recolzant-la i ajudant-la. Us necessita, collons, el que passa és que no ho diu.

--Em fa ràbia que tinguis raó.--va dir asseient-se a unes cadires de davant.--Què podem fer?

--Ara no es separarà de la seva família, però i si aneu un cap de setmana o un dia a fora i que vinguin els germans? No ho sé, alguna activitat tots junts o senzillament, passeu la tarda amb ella. Parleu-ho tots i poseu-vos d'acord.

--D'acord. Gràcies per la idea i ho sento per culpar-te. Ella no ens explica res.--va dir aixecant-se.

--No et preocupis. En part ho entenc.

--Et quedes amb ella?

--Sí, ara trucaré a son germà.--vaig dir, em vaig acomiadar d'ella i vaig entrar. Em vaig apropar a la Ruth que seguia igual i em va mirar.

--Has tardat molt.

--Ho sé, he tingut un petit problema amb la teva amiga.

--Us he sentit discutir. Ha sigut culpa meva?

--Clar que no. No et preocupis, com està?

--Despertant.--va xiuxiuejar recolzant el cap al meu pit. El petit s'anava removent fins que es va acabar despertant i va mirar a la Ruth espantat.

--Ema. Ema.--va murmurar el petit i la Ruth li va acaronar la mà.

--Estem aquí.--va xiuxiuejar la Ruth.

--Ema. Pupa.--va dir el petit posant-se a plorar, la Ruth el va abraçar i ell ràpidament es va amagar als seus braços.

--Sé que fa mal, ho sé. Però mira qui ha vingut, l'Ignasi. El trobaves a faltar?--va dir ella, el petit va assentir sense deixar-la anar i sense deixar de plorar. Em va mirar amb un somriure trist i vaig besar el seu front.--Vaig a parlar amb el metge, et quedes amb ell?--va dir mirant-me i vaig assentir.--Teo, et quedes amb l'Ignasi, ara vinc.--va dir separant-lo d'ella.

La Ruth se'n va anar i em va mirar amb els ulls aigualits. Em vaig asseure a la punta del llit i es va abraçar a mi. El vaig abraçar i li vaig acaronar el cap.

--Sé que no sóc com els teus germans i que no m'entendràs però has de confiar en mi, i si estàs amb mi has de sentir-te segur.--vaig xiuxiuejar.

--Leo?

--L'Adrià el veuràs demà, petit. No et preocupis.--vaig respondre i em va mirar.--Et fa mal oi?--vaig murmurar i va assentir, tornant-se a amagar als meus braços. Van obrir la porta de cop i va entrar l'Adrià molt alterat i darrere anava la Laura.

--Està bé?--va dir emprenyat i apropant-se. En Teo el va veure, va saltar als seus braços i es van abraçar.

--Sí, quan vingui la Ruth t'explicarà.