For You

37月

Narra Ruth🌙🌙🌙

--Com estàs?--va preguntar la Lau i vaig somriure.

--Molt bé. Ja li has dit allò a mon germà?

--No, no sé com dir-li.--va dir fregant-se la cara i quan l'Adrià va entrar a la cuina es va congelar.

--Què m'has de dir?--va dir una mica molest.

Els vaig deixar sols i vaig anar a la meva habitació per dutxar-me i vestir-me. Vaig despertar a en Teo, el vaig vestir i preparar per portar-lo a la llar d'infants. Aquesta nit tenia el sopar amb la família de l'Ignasi i estava una mica nerviosa. A més l'endemà tornava a treballar i això em tenia molt contenta. Seguia anant al psicòleg i hi seguiria anant però ja podia tornar al meu ritme de vida normal. L'Ignasi feia uns dies estava una mica rar i distant, no em trucava tant i quan jo ho feia estava molt distant però com em va dir feia una setmana que s'apropava l'aniversari de la mort de la seva ex dona i el seu fill tampoc vaig voler-li insistir gaire en el tema.

--Ruth.--va dir l'Adri entrant a la meva habitació.--El portes i el vas a buscar tu?

--Sí. Te'n vas ja?

--Sí.--va dir apropant-se i em va abraçar.--T'estimo petita. Podem parlar un moment?

--Clar, què passa?--vaig preguntar separant-me d'ell.

--Han donat data pel judici. Et veus capaç o vaig jo sol?

--Quan és?

--En tres dies.--va dir i vaig sospirar.

--No em veig capaç.--vaig murmurar apartant la mirada. Em sabia molt greu deixar-lo sol en això però no volia que es repetís la situació de l'altre dia.

--No passa res, Ruth. És normal. Si t'ho penses diga'm-ho però fes el que creguis. Sí?

--Ho sento.

--No passa res, de veritat. Ho entenc perfectament. T'estimo petita.--va dir fent-me un petó al front.

Se'n va anar i jo vaig fer el mateix. Em vaig passar el dia arreglant els papers de la declaració de la renta i el IVA i tota la paparassa per portar-ho al dia i almenys em va passar ràpid. Vaig anar cap a les 7 de la tarda a casa l'Ignasi però em va obrir una noia en tovallola. Era semblant a l'Ignasi i tenia sota els ulls unes bosses enormes i els ulls inflats. La cara la tenia molt pàl·lida, com quan un pacient es va a desmaiar i això em va estranyar molt.

--Qui ets?--va preguntar amb la veu trencada.

--La Ruth.--vaig respondre intentant posar el meu millor somriure.

--La famosa Ruth?--va preguntar i em vaig posar vermella.--Em dic Maria i sóc la germana de l'Ignasi.--va dir donant-me dos petons. Vaig entrar i després de poc va entrar l'Ignasi. També tenia ulleres sota els ulls i els ulls inflats.

--Hola.--vaig dir somrient i abraçant-lo. Em va abraçar molt fort i vaig arrufar el front confosa.--Estàs bé?

--Ho sento.--va murmurar.

--Ignasi, què passa?

--Que no t'he tractat bé i em sap greu però no puc.--va xiuxiuejar sense deixar-me anar. El vaig fer asseure's al sofà i em vaig asseure al seu costat, agafant-li la mà.

--Estigues tranquil, saps que sóc comprensiva.

--Sí. Ahir va fer dos anys i m'està costant tot.

--És normal, no passa res.--vaig xiuxiuejar abraçant-lo.--Estic aquí pel que necessitis.

--Queda't a dormir. Et necessito.

--D'acord, no et preocupis.--vaig dir i em va fer un petó a la clavícula.--Ta germana està bé? Fa molt mala cara.