For You

9月

9🌙

Narra Adrià

Amb la Laura vam anar a casa del seu germà, que seguia una mica fotut de l'accident però ja quasi podia fer vida normal. Vam entrar al seu pis, la Lau el va abraçar i jo li vaig encaixar la mà. Em queia molt bé i era molt graciosa la seva vida. Sempre li passava alguna cosa. Treballava com a policia però en una secció de protecció de testimonis. Vaig tindre molta sort que es dediqués a això.

--Què necessiteu?

--Protecció.--vaig respondre i va sospirar.

--Heu dinat?--va preguntar i vam negar amb el cap.--Demano unes pizzes i parlem.--va dir agafant el telèfon.

--Li explicaràs tot?--em va xiuxiuejar la Laura asseient-se al meu costat i abraçant-me.

--Tot no. Només l'imprescindible.--vaig respondre abraçant-la.

--Si li expliques tot et podrà ajudar més, amor.

--No li vull explicar tot, Laura. Punt.--vaig grunyir i va sospirar.

--D'acord, no t'enfadis.--va dir fent-me un petó al pit i vaig sospirar.

--Ho sento, amor. Sé que intentes ajudar però ja saps que aquest tema és molt delicat per mi.--vaig respondre canviant una mica l'humor, va somriure i em va besar, fent-me somriure.

--No et preocupis. T'estimo molt.--va dir i vaig somriure més. Son germà va tornar i va sospirar.

--Digueu.

--És per ell. Els has de protegir a ell, a sa germana i a son germà petit.--va dir la Lau.

--Per què i de qui?

--Dels meus pares. Des de petits hem tingut molts problemes amb ells. Anàvem a fugir però quan ma mare es va quedar embarassada ens vam esperar a que nasqués el meu germà. Quan va néixer vam fugir amb ell. Ens busquen i, tot i canviant els nostres noms i cognoms, crec que ens han trobat. Si ho deixem tot i fugim ens trobaran molt ràpid, necessitem protecció.

--Quin tipus de problemes?--va preguntar, la Lau em va agafar la mà, animant-me i em va somriure assentint.

--Ens maltractaven.--vaig murmurar i va assentir.

--D'acord. Teniu proves físiques, de qualsevol tipus...?

--Sí. Les marques, danys psicològics als tres, m'envien cartes a la feina i segur que trobem més coses.

--D'acord. Hauré de parlar amb tu i els teus germans individualment i documentar totes les proves. Només és per si algú pregunta. Hi han dues opcions. O els denuncieu amb aquestes proves, i després intentarem que no declareu, o sinó no denunciar però correm el risc que us acabin trobant.

--No ho sé. No vull fer-li tornar a viure tot a ma germana.

--Preferiu anar amb un guardaespatlles a tot arreu? Si denuncieu no caldrà ni que us canvieu de pis, ni que us canviem de país ni identitat. Haureu d'esperar uns dies i quan vegin tot, els detindran i creu-me que de la presó no sortiran per molt bon advocat que tinguin.--va dir i vaig sospirar.

--No sé què fer. Què és el més segur per a tots?

--Denunciar.--va respondre.

--Ho parlaré amb ma germana, i ja et diré.--vaig respondre.

--D'acord. Us quedeu a dinar?--va dir somrient. Vam dinar a casa seva però a la tarda vaig anar a buscar a en Teo, i després a casa.

Els dies que la Brooke tenia festa, se l'enduia per dinar a casa però a mi no em donava temps. En Teo va dormir la migdiada i la Lau i jo ens vam tirar al sofà. Ella es va estirar sobre meu i em va començar a fer petons al pit.