For You

13月

13🌙
Narra Adrià

Vaig arribar a la feina i vaig anar a la sala de professors. No volia estar aquí, volia estar amb ma germana que em necessitava al seu costat, però ella estava amb la Lau, i confiava en ella.

--Bon dia Adrià.--va dir un company i em vaig limitar a assentir amb el cap.

Normalment l'hagués saludat i m'hagués parat a parlar amb ell però no estava d'ànims. Vaig deixar les coses a la taquilla i vaig agafar els exàmens i l'estoig. Vaig anar a la classe que em tocava i tothom estava parlant i donant voltes per la classe.

--Es nota que teniu examen.--vaig grunyir i se'm van quedar mirant.--Separeu-vos per l'examen. Ja. El temps que perdeu així, serà menys temps d'examen.--vaig avisar anant a la taula i deixant-hi els exàmens bruscament. Poc a poc es van anar separant però estaven quasi juntes les taules. Eren alumnes de 16 anys i no es sabien separar? De veritat?--Això és separar-vos? Que no teniu 10, per favor.--vaig grunyir i deu minuts després estaven bé.--Gireu taules.

A les 8:15h ja estaven tots col·locats i esperant l'examen. Els vaig repartir, em vaig asseure al meu lloc i els vaig observar.

--Si teniu preguntes les feu ara. El que tingui intenció de copiar, que se n'oblidi. Ja ho sabeu, qui ho intenti té un 0.--vaig dir mirant-los.

Em van fer unes quantes preguntes i després ja es van posar a fer l'examen. Com sóc professor de matemàtiques, a les taules hi havia les calculadores, i per primera vegada al curs, em vaig aixecar per comprovar qui copiava. Me les sabia totes, així que no tenien alternativa. Vaig caminar a poc a poc al costat de la primera fila, el primer res, la segona res, el tercer estava mirant una xuleta que tenia a la màniga. La resta de la fila res. A la segona vaig trobar a un més copiant i després fins la última fila no en vaig tornar a trobar a un altre. Després, vaig tornar a fer una ronda calculadora per calculadora i res. Vaig anar al de la última fila que mirava el seu rellotge amb la teoria.

--Què? Et creus més llest que jo?--vaig grunyir mirant-lo i se'm va quedar mirant amb terror.

Vaig obrir el tap de bolígraf, vaig anar a la primera pàgina i vaig posar un zero ben rodó i bonic.

--Pots seguir fent-lo si et fa il·lusió, però el zero el tindràs igualment. Ah, i trucaré als teus pares perquè vegin pel que fas servir el rellotge.--vaig explicar i la cara que se li va quedar va ser brutal. Els altres ens van mirar i els altres dos que copiaven van guardar les xuletes cagats de por.--No us vull ridiculitzar, però els que estàveu copiant ja sé qui sou, i també teniu un zero. Repeteixo, no us vull ridiculitzar però ja sabeu que no m'agrada que copieu, us mentiu a vosaltres mateixos i us arrisqueu a treure un zero. Per cert, els que copieu també teniu suspesa l'actitud. Heu tingut la mala sort que estic de molt mal humor.--vaig avisar anant cap a la primera fila on hi havien els dos copiant.

Vaig posar dos zeros més i em vaig tornar a asseure, observant-los a tots. El primer que havia posat el zero estava mig plorant i vaig sospirar. 

--Gerard, vine.--vaig demanar al que estava mig plorant. Ell es va aixecar i va vindre cap a mi.--Què passa?--vaig preguntar donant-li un mocador i es va mocar trencant a plorar. Tothom se'l va quedar mirant i vaig sospirar.--Tothom a l'examen. Com vegi a algú copiar s'endurà el quart zero de la hora.

--Jo també em sé posar a plorar perquè em treguis el zero.--va grunyir un de la segona fila que es deia Pau.

--No em penso retractar. I estàs en mig d'un examen, si no vols que et suspengui també el curs, calla. Amb tu i en Josep parlaré després.--vaig grunyir i vaig mirar al pobre nen que estava sanglotant.--Què passa?