For You

45月

Narra Ruth

L'Ignasi es va separar una mica de mi i vaig somriure com una imbècil. Pensava que no ho faria davant de tothom.

--M'estàs fent perdre el poc autocontrol que tinc.--va murmurar sobre els meus llavis i el vaig tornar a besar.

Ens vam separar i vaig tornar a posar el cap al seu pit. Notava el seu cor que anava a mil. Em sentia tan feliç, la combinació dels meus millors amics, els meus germans i la meva parella era brutalment perfecte. Era sorprenent que encaixessin tots tan bé. La sorpresa no me l'esperava per res i m'alegrava molt que haguéssin organitzat tot això per mi.

--Comença a fer fred, i si entrem?--va suggerir la Laura. Vam entrar a la casa que tenia l'estufa posada i em vaig apropar a la Nat.

--Tot bé?--va preguntar mirant-me i vaig assentir.

--Gràcies per tot. M'ha dit l'Ignasi que ho has organitzat tot tu i gràcies; no saps quant agraïda estic.--vaig dir i em va abraçar.

--Estem aquí pel que necessitis, ja ho saps. M'agradaria que confiessis més amb tots nosaltres, t'has allunyat bastant últimament.

--He tingut molts problemes d'ansietat i familiars.

--No ha sigut l'Ignasi oi?

--No, ell l'únic que intenta és que em senti millor i moltes vegades m'insisteix en què parli també amb vosaltres. No és ni un maltractador ni res per l'estil, Nat, no m'està aïllant.

--Ho sé, només volia comprovar-ho.--va dir i em va tornar a abraçar.--Perdona'm a mi també per no estar allà quan em necessitaves. He estat tenint problemes amb en Dani.

--Per què?

--La seva família vol que ens casem i nosaltres no volem. És un lio molt rar però ara ja està tot bé.--va dir i vaig assentir.

--Princeses, de què parleu?--va dir en Biel entrant a la cuina.

--Res, m'estava disculpant per allunyar-nos.--va dir la Nat sense deixar-me respondre.

--Ho hauríem de fer tots això. Ens hauríem d'haver preocupat molt més per tu, Ruth. De veritat que em sento molt malament i estic segur que els altres també.--va dir apropant-se i em va rodejar amb el braç.

--Jo també em vaig apartar una mica perquè necessitava una mica de tranquil·litat. No és culpa vostre.

--Sí, Ruth, tots hauríem d'haver insistit molt més des de la teva crisi d'ansietat.--va dir en Biel i em vaig deixar abraçar.

--Oix, m'apunto.--va dir l'Allek i vaig notar molta gent abraçant-me.

--T'estimem, Ruth.

--Molt.--va afirmar l'Allek després de les paraules de la Nat i vaig somriure.

--No em feu emocionar-me que estic molt sensible últimament.--vaig dir i van riure. Vam anar a la sala d'estar on estaven tots i em vaig asseure entre l'Ignasi i mon germà gran que tenia a en Teo als braços.

--Estic molt cansada, vaig a dormir i ja demà parlem.--va dir la Jessica aixecant-se i es va apropar a mi.--Felicitats avançades.

--Gràcies.--vaig dir somrient i em va abraçar.

--T'estimo, Ru.

Tothom se'n va anar a dormir i l'Ignasi i jo també. Em vaig posar roba còmode, l'Ignasi també i ens vam estirar al llit.

--Estic cansada.--vaig murmurar abraçant-lo.

--Cansada per tot?

--Per follar no, si aquesta era la pregunta.--vaig dir somrient i besant-lo.