For You

41月

Narra Ignasi

--Adrià, sóc l'Ignasi, perdona per despertar-te però és urgent.

A: Digues.

--Et truco a tu perquè la Ruth no m'agafa el mòbil. La meva mare està a l'hospital, saps on puc trobar a la Ruth?

A: Està a la seva habitació.

--Desperta-la, si us plau. Estic histèric i la necessito.

A: Ara vaig.--va dir i vaig esperar molt nerviós. Tenia a ma germana petita a un costat i mon pare a l'altre.

R: Ignasi? Què passa?

--Ruth, et necessito tant.

R: Què ha passat?

--Ma mare està a l'hospital.

R: Vinc?

--Si us plau.

R: A quin està?

--Al teu.

R: En res em tens allà, estigues tranquil, m'ho promets?

--Saps que és impossible.--vaig murmurar i va penjar. Estava histèric.

--Per què l'has avisat? No necessitem a més gent molestant aquí al mig.--va dir mon pare. Quan estava trist o preocupat estava emprenyat.

--Necessito calmar-me.--vaig respondre i va sospirar.--A més ella treballa aquí.

--Ja veuràs com la mare està bé.--va dir mon pare agafant-me la mà.

--Li ha agafat un puto atac de cor! Com vols que estigui bé?--vaig dir alterat.

--Ignasi, va.--va saltar la Maria.--Tots estem molt preocupats però intenta calmar-te.

--Per tu és fàcil dir-ho. T'has passat mitja vida fora de casa.--vaig grunyir aixecant-me.

--Ignasi, prou.--va dir mon pare sec i vaig veure a la Ruth entrar a la sala. El meu àngel. Em vaig apropar a ella i la vaig abraçar molt fort.

--Tranquil. Ignasi, estic aquí.

--Ella no, ella sí que no. No la puc perdre.

--I no la perdràs. Què ha passat?--va preguntar i ens vam asseure a les cadires de davant de mon pare i la Maria.

--Diuen que ha patit un atac de cor. Mon pare m'ha trucat fa una estona i tinc molta por.--vaig dir amb els ulls aigualits i em va rodejar amb el seu braç.

--Com es diu el metge que l'ha atès?

--No ho sé, encara no ens han dit res.--vaig xiuxiuejar agafant-li la mà.

--Doncs el millor que pots fer és estar tranquil.--va xiuxiuejar acaronant-me la mà.

--Ho sento per fer-te aixecar però et necessitava per estar tranquil.

--No et preocupis. Portava des de les set dormint.--va respondre i vaig assentir. Vaig mirar a mon pare i em va mig somriure.--Espera, deixa'm anar a parlar amb una companya que està de torn, a veure si em diu alguna cosa.

--No te'n vaguis.

--En res em tens aquí, és aquella dona.--va dir senyalant a una dona gran, amb cabell blanc, una mica d'arrugues a la cara però en bona forma.

--No tardis.--vaig murmurar i em va somriure per tranquil·litzar-me. Després d'una estona va tornar i em va fer aixecar-me.

--Deixa'm saludar a la teva família que no m'ha donat temps.--va dir apropant-se a mon pare. Els va saludar i ens vam reunir tots.--Tinc informació. L'estan operant perquè li han hagut de fer un bypass. M'ha dit que de moment està bé però que segueixen operant i en operacions com aquesta mai se sap. Sempre surgeixen problemes d'última hora. L'operació té per estona, per tant jo us recomano d'anar a prendre alguna cosa per calmar-vos tots i estar més tranquils per quan us deixin veure-la no estigui més alterada.--va explicar la Ruth i vaig rodejar la seva mà amb la meva.