For You

8月

8🌙  
Narra Ruth

Vaig trucar a l'Allek i vam quedar a casa seva. Quan vaig arribar, vaig aparcar la moto i vaig trucar al timbre. Vaig entrar, vaig pujar al seu ois i em va obrir somrient.

--Em trobaves a faltar?--va preguntar i vaig riure.

--Saps que sí.--vaig dir, va obrir els braços i el vaig abraçar.

--Què ha passat?--va murmurar i vaig sospirar.

Vam entrar a casa seva i ens vam apalancar al sofà. Li vaig explicar tot, la cita, els petons, que es va quedar a dormir, els malsons, tot, menys que la dona de l'Ignasi estava embarassada. Només li vaig dir que m'havia parlat d'ella.

--I parlaràs amb en Biel?--va preguntar i vaig sospirar assentint.--Jo crec que ja era hora que trobessis a algú. No dic parella ni res, sinó algú que et faci sentir feliç.--va dir somrient i el vaig abraçar altre vegada.--T'estimo molt, qualsevol cosa que necessitis ja ho saps.

--Tinc por.

--De què?

--De fer-li més mal encara. Ja està prou destruït com per ara arribar jo i destruir-lo encara més.

--No ho veus? L'estàs ajudant a sortir. I no li faràs més mal. Sigues una mica egoista, a tu et fa feliç, estàs bé amb ell?--va preguntar i vaig assentir.--Doncs ja està. Ara no et preocupis pel futur.

--Però em va preguntar si en un futur els dos junts funcionaríem, però jo... No ho sé. Tinc por a passar a més.

--Ruth, no et preocupis pel futur, d'acord?--va dir i vaig assentir.--Quan parlaràs amb en Biel?

--No ho sé. Suposo que demà.--vaig respondre.

Vaig passar el matí amb ell, al mig dia em van trucar de la feina, dient-me que, lamentablement havia de començar aquella mateixa nit. Vaig anar a buscar a en Teo a la llar d'infants i vaig tornar a casa. Vaig donar de dinar a en Teo i quan es va adormir em vaig estirar al sofà molt cansada. Estava massa bé de festa i no volia tornar a treballar. Vaig grunyir i em vaig tapar amb la manta mentre treia el mòbil i vaig trucar a l'Adrià. Li vaig dir que començava a la nit i va dir que a mitja tarda estaria aquí, que havia de corregir exàmens. Em vaig quedar mirant la pantalla del mòbil, la qual estava il·luminada amb el contacte d'en Biel. No sé per què no m'atrevia a trucar-lo, no volia que la meva amistat amb ell canviés per res. Al final, em vaig atrevir i el vaig trucar.

B: Princesa! Com estàs?

--Biel hem de parlar.

B: Estàs bé? Et noto molt seriosa. Necessites alguna cosa?

--Estic molt bé i no necessito res. Només que hem de parlar.

B: Vols que vingui a casa teva?

--Com vulguis. Si no, demà quan ens veiem.

B: Vinc, m'estàs preocupant.--va dir i va penjar. En 15 minuts el tenia a la porta de casa meva. El vaig fer entrar i ens vam asseure al sofà.