For You

31月

Narra Adrià🌙

--Adri, tranquil.

--Com vols que estigui tranquil si a ma germana li ha agafat un atac d'ansietat!?--vaig cridar a la sala d'espera a la Laura.

--Amor, no vull que t'agafi a tu un altre. Ja n'hi ha suficient amb la Ruth, no vull que et passi a tu.--va xiuxiuejar i vaig sospirar.

M'havia de calmar però m'era impossible. Ma germana era el més important a la meva vida, igual que en Teo i si em faltava un d'ells no sé què seria de mi. Ara que hi pensava, merda en Teo.

--Lau, en Teo. Estava malalt, i a més...

--Ja he parlat amb en Josep, m'ha dit que en Teo està dormint, vols que vinguin amb ell?

--No, primer vull saber alguna cosa de la Ruth. En Teo necessita calma i atenció i ara mateix no puc.--vaig dir asseient-me a la cadira i em vaig fregar la cara.

El germà de la Laura també ens havia acompanyat però estava en silenci, atent al que passava. Estàvem a un hospital de les afores i no coneixíem a ningú de l'hospital, per tant, només em deixarien entrar a mi.

--Ruth García.--va dir una metge i vaig aixecar el cul de cop apropant-me.--Sou familiars directes?

--Sóc son germà.--vaig dir i va mirar als dos germans.--Ells són família llunyana.

--Només podem donar informació als familiars directes.--va dir mirant-me. Vaig mirar als dos germans, ho van entendre i es van apartar.--Evidentment la seva germana ha patit una crisi d'ansietat molt forta per un fet traumàtic. Li hem subministrat un calmant bastant potent perquè amb la dosis bàsica seguia sense fer efecte però pot tenir alguns efectes secundàris. La meva recomenació és repòs total i requerireu de suport psicològic per tal que no es repeteixi.--va explicar i vaig assentir.--Ara ella està bé i adormida. Es quedarà fins demà per mantindre-la controlada i després ja podran anar a casa.

--Pot entrar un menor de 12 a l'habitació? El nostre germà està malalt, té un anyet i no tenim a ningú amb qui es pugui quedar, ha d'estar amb mi i jo he d'estar amb ma germana també.

--Ho he vist per les notícies.--va dir ella i se'm va gelar la sang.--Faré una excepció però no s'acostumi.

--Moltes gràcies.

--Si la vol veure, està a l'habitació 3 del pis 2.--va dir i vaig assentir.

--Parlo un moment amb ells i vaig.--vaig dir i vaig posar camí cap a la Laura. Sabia que s'havia enfadat per dir que eren familiars llunyants però en aquells moments només podia pensar amb els meus germans.--Necessito que aneu a buscar a en Teo. Si us plau.

--No et preocupis. La Ruth està bé?--va respondre el germà de la Laura.

--Sí, ja està bé.

--Ara vindrem amb en Teo, tu vés amb ta germana.--va dir el germà de la Lau i vaig assentir.

--Gràcies, moltes gràcies.--vaig dir mirant-lo als ulls. Vaig mirar a la Lau, vaig besar el seu front i vaig sortir disparat cap al pis dos.

Vaig entrar a l'habitació de ma germana i estava ella estirada en un llit d'hospital, tenia una via conectada però semblava que tenia un malson per com es movia.

--Leo, ajuda.--va murmurar la Ruth en somnis. Em vaig apropar i li vaig acaronar la mà. L'havia de despertar sí o sí ja que, en haver dit el meu nom real, significava que estava tenint un malson.

--Ruth, estic aquí, desperta.--vaig xiuxiuejar però seguia adormida.

--Leo no, Leo, Leo!--va cridar obrint els ulls de cop i em va mirar amb terror.