For You

26月

--Què passa?

--Ho sento.--va dir abraçant-me i tirant-me al llit amb ella a sobre.

--Tranquil·la.--vaig xiuxiuejar intentant que no em fes mal.--Va, què passa?--vaig insistir acaronant-li l'esquena.

--Tenies raó i m'he passat però em poso molt nerviosa.--va començar a balbucejar.

--Tranquil·la, Laura, sempre tenim la mateixa discussió i sempre acabem igual.

--Ja ho sé i intento calmar-me però em costa molt.

--Tranquil·la, no ploris. Avui no és dia de plorar, Lau. Has d'estar feliç perquè s'acaba l'any i en comença un de nou.--vaig dir i va deixar de plorar per fi.--Va, que he deixat al pobre Ignasi sol i ha arribat gent.

--Se'l menjaran amb patates.--va dir i vam petar a riure. Li vaig eixugar les llàgrimes i vam sortir de l'habitació. Lògicament, l'Ignasi va vindre a mi demanant ajuda.

--Ara et presento, no et preocupis.--vaig xiuxiuejar besant la seva galta i agafant-li la mà.

Ens vam apropar al menjador i havien arribat en Biel, la Nat, la parella de la Nat que es deia Daniel, en Miquel un amic de l'Adrià que era molt graciós i en Nil, un altre amic de mon germà que era més calmat però m'hi portava molt bé. Ja no quedava ningú per arribar. Em vaig apropar a la Nat i la vaig abraçar.

--Natàlia, Ignasi; Ignasi, Natàlia.--vaig presentar i vaig saludar a en Dani.

--Quant de temps.--va dir somrient i ens vam abraçar.

--Ell és l'Ignasi, Ignasi en Daniel.--vaig presentar-los i es van donar la mà. Vaig agafar la mà de l'Ignasi i el vaig portar cap a en Miquel i en Nil.

--RUTH!--va dir en Miquel amb un somriure enorme i el vaig abraçar.--Ai mare meva feia moltíssim que no et veia.--va dir donant-me voltes a l'aire.--Has estat bé?

--Sí, m'he recuperat bastant i el 3 torno. I tu? Alguna t'ha retingut?

--Estic allà insistint amb una noia, a veure si cedeix d'una vegada.--va dir somrient i vaig recordar que l'Ignasi estava allà.

--Miquel, ell és l'Ignasi; Ignasi, en Miquel, un amic de l'Adrià.--vaig dir presentant-lo.

--I teu també, despistada.--va dir en Miquel saludant a l'Ignasi.--Per fi has trobat a algú que t'aguanti?--va dir content i vaig riure.

--Una cosa semblant.

--Que fort, t'haurien de donar un premi eh.--va dir mirant a l'Ignasi i ell va riure, agafant-me la mà dissimuladament. Vam saludar a en Biel i per últim a en Nil. El vaig abraçar molt fort i ell a mi. Era com un tercer germà per mi, des de petit ell i l'Adrià eren amics i moltes vegades anàvem a dormir a casa seva.

--Com has estat?

--Bé, bastant bé. Tu? Com va la petita?--vaig preguntar i va somriure.

--L'adoro.--va dir somrient i separant-se de mi. Els seus pares feia uns anys, sorprenentment havien tingut una filla, germana d'ell i havia tingut alguns problemes cardio-respiratoris.--Fa bastant que ja no ha tornat a l'hospital i és tan adorable.--va explicar i vaig somriure.--L'Alexandra t'envia records que no ha pogut vindre, està a Alemanya en un viatge amb la seva família i jo havia de treballar.--va explicar amb un somriure enorme. L'Alexandra era la seva dona, portaven casats 5 anys.

--Dóna-li de part meva.--vaig dir somrient. Vaig agafar la mà de l'Ignasi i el vaig tibar al meu costat.--Nil, ell és l'Ignasi; Ignasi, Nil.--els vaig presentar.