For You

11月

11🌙

Narra Ruth

El que sentia en aquells moments... No sé si ho podria descriure en paraules però ho intentaré. Pel que fa el físic em feia mal tot. Les ferides em cremaven i notava com si em tornessin a clavar la navalla i resseguissin el tall ja fet. Em trobava en un estat deplorable física i mentalment. Tornar a veure als meus pares i tot el dolor psicològic que em causaven, juro que no dormiria durant setmanes. L'Adrià em va abraçar més fort i em va besar el front. La seva olor i els seus braços em calmaven una mica però en aquests moments poc.

--Ho sento petita. Estic aquí, ja ho saps.--va repetir per trentena vegada. Jo tenia els braços enroscats al seu tronc, el cap amagat al buit del seu coll i ell em rodejava amb els seus braços. No podia parar de plorar. La situació em superava i el no saber si en Teo estava bé em tenia atemorida.--Tranquil·la petita. Tranquil·la.

--I en Teo?

--Shh, tranquil·la. Està amb la Laura i estan pujant a l'ascensor. Tranquil·la.--va xiuxiuejar besant el meu cabell.

--Adrià. Vine, necessito parlar amb tu.--va dir el germà de la Lau.

--Pot esperar.

--No, no pot.--va insistir.

--Vés.--vaig xiuxiuejar.

--Segura?

--Sí.--vaig insistir. Em va deixar anar, va anar amb el germà de la Laura i se'm va apropar l'Allek.

--Ho sento.--va murmurar. Vaig caure a terra, tornant a sanglotar i ell es va ajupir ràpidament.--Ruth, tranquil·la.--va dir besant el meu front.

--Em fa molt mal. I en Teo i tot...

--Ho sé.--va dir rodejant-me amb el seu braç.--No puc imaginar com et sents, però estic aquí pel que calgui.--va xiuxiuejar i vaig sanglotar molt fort.--Parlaré amb l'hospital, estaràs en repòs durant un llarg temps. Ja ho parlarem.--va dir, vaig mirar a la porta i vaig veure a la Lau amb mon germà. Em vaig aixecar de cop, ell em va veure i va caminar cap a mi. Vaig sortir corrents i el vaig alçar en braços.

--Amor.--vaig dir amb llàgrimes als ulls. Ell em va mirar i va fer una cara estranya.

--Ruth.--va dir la Lau amb la boca oberta però no m'importava ningú. Només mon germà petit.

--Ja estic aquí.--vaig dir abraçant-lo i posant-me a sanglotar altre vegada. Ell se'm va quedar mirant estranyat i va fer un soroll rar. Em vaig asseure a terra ignorant a tothom i al dolor del cos i me'l vaig asseure a sobre.--Estàs bé?--vaig  preguntar acaronant-li el caparró ell em va mirar amb els ulls brillants, es va arraulir al meu pit i es va quedar quiet.--T'estimo molt. Juro que no et passarà res.--vaig murmurar amb els ulls plens de llàgrimes i la veu trencada. L'Allek se'm va apropar amb la Lau i ell em va treure a en Teo dels braços mentre la Lau s'asseia al meu costat.

--Vine aquí ximple.--va dir obrint els braços, vaig enterrar el cap als seus braços i vaig tornar a sanglotar.--Ara has d'estar tranquil·la. L'Allek ha trucat a en Biel que era l'únic que no està treballant. Entre els dos et faran d'infermers, la policia ha trobat a aquell parell, segurament els capturaran i tot això acabarà.--va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena molt lenta i suaument ja que la tenia plena de talls i sang.--Com et trobes? Et fa molt mal?

--Molt.--vaig dir amb veu dèbil. Els sanglots sortien de mi sense jo voler-ho i no els podia parar.--En Teo?

--Està amb l'Allek. Ja l'has vist i suposo que estàs més tranquil·la però ara necessites atenció mèdica i amb en Teo seria impossible.

--L'Allek ja m'ha cosit sencera.--vaig murmurar una mica més calmada.

--Ja m'ho ha dit però el que ha fet ha sigut ràpid i corrent. S'ha de documentar tot pel cas. Ara tu no et preocupis, estem tots aquí per cuidar-te i et prometo que estaràs bé.--va xiuxiuejar amb veu molt calmada i això feia que em calmés.--Mira, en Biel ja ha arribat, anem.--va dir deixant-me anar.

Ens vam aixecar de terra i en Biel se'm va quedar mirant horroritzat. Tothom que em veia em mirava així i no m'agradava, em feia sentir molt incòmode. Se'm va apropar i em va abraçar.

--No preguntaré, però ens deus una explicació Ruth. Això ja és massa.--va xiuxiuejar besant el meu cap.--T'estimo princesa però has de demanar ajuda. La Nat, en Josep, la Jess, tots estem al teu costat, ja ho saps però has de confiar en nosaltres com nosaltres confiem en tu.

--Ho sento.

--Ara anem a veure com estàs.--va dir somrient i deixant-me anar. Amb l'Allek i en Biel vam anar a l'altre lavabo de la casa. L'Allek portava una càmera i en Biel la farmaciola. Em van fer asseure a la tassa del vàter i els dos se'm van apropar.

--Ens han demanat de fer fotos a tots els talls. T'hem de treure els punts i tornar-ho a fer tot de nou.--va dir l'Allek i vaig assentir. M'havien de refer els punts perquè més de la meitat estaven mig oberts.--Ja saps com va. T'hauríem de sedar però no tenim anestèsia, em sap greu.

--Si et sents incòmode ens ho dius.--va dir en Biel. En Biel em va ajudar a treure'm la samarreta que m'havia deixat l'Allek i quan me la vaig treure sencera se'm va quedar mirant bocabadat.--Ruth, què t'han fet?--va dir amb la boca oberta i la seva cara d'horror va fer que em trenqués encara més.

--Biel, ara deixa el tema o la faràs tornar a plorar. Quan ella estigui preparada ja us ho explicarà, ara tu fas fotografies i jo l'altre part.--va dir  l'Allek.

En Biel va assentir i vam estar dues hores així. L'Allek treia les tires o el fil de la meva pell, en Biel feia fotografia i mentre l'Allek em cosia bé, en Biel m'intentava distreure. Durant les dues hores l'Adrià havia vingut cada quart d'hora però per no molestar se n'anava. Quan per fi van acabar, l'Allek va guardar tot el material i en Biel es va ajupir a la meva altura.

--Pren vitamines, t'aniran bé. Sé que no voldràs veure a ningú però avisaré a la Jess, la Nat i en Josep. Ho han de saber. Vols que parli amb l'Ignasi?--va preguntar mirant-me amb tendresa.

--No. Ja parlaré amb ell.--vaig xiuxiuejar i va assentir.--Gràcies per tot.

--Estic aquí pel que necessitis. Passi el que passi. Avui, el que queda de tarda i de nit, descansa i ja demà serà un altre dia. Tingues el mòbil a mà, et trucaré i qualsevol cosa que necessitis m'ho dius. No crec que puguis caminar gaire.--va dir i vaig assentir. Ell va sospirar i em va agafar la mà amb tendresa.--Sé com ets, no vull que et sentis pressionada però crec que mereixem una explicació. Però ara no, primer recupera't.--va dir i vaig assentir, empassant saliva.

Em va ajudar a aixecar-me de la tapa i els dos vam caminar cap a fora poc a poc. El cos em feia molt mal i al caminar, com movia les cames, les ferides de les cames em feien mal. En Biel m'ajudava però igualment em feia mal. Vam anar al menjador i estaven els meus germans, la Lau, el seu germà, l'Allek i sa germana. Mon germà petit estava a les cames de la Lau adormit, mon germà gran abraçat a la Lau, el germà de la Laura al costat d'aquesta i l'Allek i sa germana al sofà de davant.

--Ruth, ja els han trobat, avui descansa.--va dir el germà de la Laura aixecant-se. Mon germà va deixar anar a la Lau, es va aixecar i va vindre cap a mi. Em va mig somriure i em va abraçar.

--Ara anem a casa, la Lau vindrà amb nosaltres.--va xiuxiuejar i va besar el meu front.

Em vaig mig acomiadar de tothom i vam baixar al carrer. L'Adrià em va ajudar a pujar al cotxe i va entrar al meu costat. La Lau conduïa i en Teo estava sobre les cames de mon germà gran. Quan vam arribar a casa, l'Adrià em va ajudar a estirar-me al llit i en Teo es va estirar al meu costat. Vaig abraçar el petit cos d'en Teo i vaig quedar adormida.