For You

17月

****capítol una mica dur.

--No només estem aquí per jutjar el que va passar abans de que fugissin, sinó que també per l'atac de fa set setmanes a la senyoreta García.--va dir el nostre advocat i vaig empassar saliva.--Primer de tot, recomanaria que revisessin per última vegada les proves i el que va declarar el testimoni, abans d'escoltar la versió dels fets segons la senyoreta García ja que seria la primera declaració que ella faria després de sis setmanes de tractament psicològic.--va dir mirant als jutges i van assentir.--D'acord, senyoreta García, podria explicar als jutges presents i a tot el públic que l'està escoltant què va passar?

--Sí.--vaig murmurar amb un fil de veu i vaig tossir perquè si no no hagués tingut veu. El cos em tremolava i vaig fixar la meva vista en l'Adrià que em mantenia la mirada i m'estava enviant ànims.--Em vaig despertar...

FLAIXBACK

Em vaig despertar després d'un torn doble, em vaig fer el dinar i em vaig estirar al sofà. Cap a les tres va començar a sonar el timbre com boig. Pensava que era la germana de l'Allek que s'havia deixat les claus o alguna cosa important. Em vaig aixecar del sofà i vaig anar a obrir. Ella era molt despistada, sempre es deixava coses per tant, no vaig pensar en mirar pel forat de la porta. Vaig obrir i em vaig quedar paralitzada. Eren ells.

FI FLAIXBACK

--Perdoni que la interrompi, quan diu ells es refereix a les dues persones assegudes allà?--va preguntar el meu advocat i vaig assentir.--Segueixi.

FLAIXBACK

Vaig intentar tancar la porta però ells eren dos i oposaven resistència. Vaig resistir una estona però la van obrir, fent-me caure a terra i mentre un m'agafava pels cabells l'altra estava remenant per la casa a veure si estava en Teo.

--On estan, imbècil!?!--va cridar ell tivant-me més fort dels cabells i fent-me cridar de dolor.

--No els trobareu mai.

--El trobarem i patirà tot el dolor que ens heu causat tu i l'imbècil de ton germà.--va grunyir ella anant a la cuina i va tornar amb la corda d'estendre la roba. Em van lligar les mans i els peus i em van asseure en una cadira.

--On està?--va grunyir ell i vaig negar amb el cap.--On està!?--va repetir agafant-me altre vegada del cabell.

--No ho sabreu mai.--vaig respondre i ella em va donar una bofetada que va provocar que notés el sabor de la sang a la meva boca.

--Pel teu bé ens has de dir on estan o patiràs.--va grunyir ell però no vaig respondre. El cos em tremolava de la por però no pensava mostrar-me dèbil. No davant seu.

--Que parlis!!!--va cridar ella i ell em va donar un cop de puny que va fer que em comencés a sagnar el nas.

--No.--vaig murmurar mentre les llàgrimes queien soles per la meva cara. Sabia què venia, ho sabia perfectament però no ho volia. Ella va tornar a anar a la cuina i va tornar amb una navalla ven afilada.

--L'hem afilat només per l'ocasió.--va dir ell amb un somriure cínic. Aquella navalla em portava molts records dolents. Ella es va apropar a la meva esquena i vaig començar a cridar.

--No! No!--vaig dir sanglotant i movent-me però ell em va agafar amb força.

--On està ton germà?--va grunyir ella.

--No el veuràs mai!!--vaig cridar sanglotant i va clavar la navalla a la meva esquena per sobre de la samarreta i hi va traçar una línia horitzontal. L'afilada navalla cremava contra la meva pell i feia molt mal.

--Pel teu bé diga'ns on està ton germà!--va cridar ell i no vaig respondre. Es van asseure al sofà de davant meu i van sospirar. Ella tenia la navalla plena de sang entre les mans i l'agafava amb força.