La Llei del Bosc

*6

6

LA JANE EM DESPERTA D'HORA per preparar-nos. Ahir a la nit, era ja bastant tard quan vam marxar de casa de la Suzanne i la Meli, així que s'ha quedat a dormir a casa meva. El primer que fem és la meva rutina. Els dos sortim a fora de la casa, al porxo, amb la mateixa roba que hem fet servir per dormir, jo uns calçotets i ella les calcetes i el sostenidor. Fa un dia assolellat, com ahir quan va parar de ploure, tot i que a les muntanyes més altes hi ha una miqueta de boira del matí. Amb aquesta llum del sol, les fulles semblen més verdes, i l'aigua del riu és més clara i lluminosa. La Jane sap el que faig cada matí. Em tiro a l'aigua i m'hi estic una estona per desvetllar-me, i arrenca a córrer i s'hi capbussa, imitant-me mentre es queda una bona estona a sota l'aigua, tot i que ella no aguanta tant la respiració com jo, i acaba sortint a la superfície al cap d'uns segons. Jo la segueixo i també em llenço de bomba a prop seu expressament, per esquitxar-la. En treure el cap a fora em trobo la seva cara al davant, fins que de cop em ve tot d'aigua als ulls per culpa de la seva esquitxada de venjança. Al cap d'una estona de jugar a dins del riu, sortim i ens estem una estona al porxo, eixugant-nos amb la calor del sol, fins que ja estem secs i ens vestim.

-Vinga, va. -fa la Jane entrant a casa, equipant-se amb la ballesta i el buirac i tornant a sortir a fora, on jo l'espero-. Com podem saber allò de les tombes? -respiro. No sé què dir, fins que se m'acudeix una solució.

-L'Alfred sap moltes coses. Potser en sap alguna sobre això. -proposo.

-Tens raó. Anem a casa seva.

Creuem el riu i anem una mica amunt, bastant a prop de la cascada. En arribar, veiem la casa tal i com estava ahir. És bastant gran, com el doble o més que la meva, feta de blocs de pedra, a més de fusta, amb dos pisos i l'estable. La Doris al seu lloc, està menjant herba o el que sigui que mengen les vaques. Però tot està en silenci, fins que aquest es trenca quan la porta de la casa s'obre de bat a bat i en surt l'Alfred posant-se una jaqueta d'anar a caçar, i comença a baixar per les escales de pedra de l'entrada.

-Dave, Jane, com aneu? -diu quan ens veu-. Veniu a casa de la Suzanne, que s'ha trobat una cosa estranya dels caçadors.

-Què és? -pregunto encuriosit. És que s'han deixat alguna cosa a la vall?

-No ho sé. Ha vingut fa un moment a dir-m'ho. -respon-. Ella ha anat tirant mentre jo em preparava. -aleshores passa pel nostre costat i s'endinsa al bosc. Quan ja està prou lluny ens torna a cridar. -Jo de vosaltres vindria, si us interessa.

La Jane es gira cap a mi i em pregunta:

-Que no li dius allò?

-Ja li preguntaré. No corre pressa. -li contesto-. A més, jo també tinc ganes d'anar a veure què és això que diu la Suzanne.

Ens afegim a l'Alfred i els tres fem camí cap al centre de la vall, cap a l'arbre gegantí on a sota hi ha la casa de la Suzanne i la Meli. En arribar-hi veiem que allà fa més fred que al bosc. És una mica estrany, doncs on fa més fred normalment és on vivim nosaltres, i aquí hi acostuma a fer més calor. Però avui és el revés, i els prats verds i assolellats que hi havia ahir al centre de la vall, estan coberts de la densa boira que avui s'ha instal·lat aquí, i que no deixa veure més enllà de deu metres, tret de les sinistres siluetes dels arbres dispersos. Miro el cel i veig que s'ha ennuvolat, avui que semblava que anés a fer un dia calorós.

Arribem a davant de la casa, i només d'acostar-nos-hi, ràpidament surt la Suzanne amb la Meli agafada de la mà i ens rep.

-Que bé que hagueu vingut tots. Bon dia. -diu. Els tres també la saludem-. Bé, volia que vinguéssiu perquè... sabeu on hi ha les ruïnes d'aquella antiga base? Doncs ahir, quan els caçadors se'n van anar, no sé per què es van deixar una mena de cosa d'aquelles que volen.