La Llei del Bosc

*14

14

NO SOPORTO EL MAL QUE EM FA EL BRAÇ. No el puc moure, és més, ni noto com si formés part del meu cos. L'únic que sí que noto és l'horrible dolor que em provoca la ferida de la bala. Intentem continuar caminant per aquesta carretera que s'endinsa a la frondosa selva, però no ho aconseguim. No puc parar de gemegar i de cridar cada cop que faig un moviment brusc, ja que el mal se m'expandeix per tot arreu, i em sento com si tot d'una m'anés a caure el braç a terra. Els meus ulls no tarden a treure llàgrimes de l'insuportable mal que em fa. Ves, potser l'única manera d'acabar amb això sigui amputar-me el braç d'una vegada per totes. Però intento seguir caminant. Ho intento amb totes les meves forces. Em regalima tot de sang pel braç, i va caient al terra, deixant un rastre roig pel deteriorat asfalt d'aquesta carretera. Vaig caminant molt lentament, i la Jane intenta no tocar-me gaire, ja que fa una estona m'ha volgut ajudar i al tocar-me el braç m'ha fet veure les estrelles, o sigui que ara camina al meu costat, però sense tocar-me. Veig que ella camina una mica coixa, tot i que ho dissimula perfectament. Potser s'ha torçat la cama quan corríem, o alguna cosa per l'estil, però tot i així és ella que ara porta la motxilla, ja que per mi aquesta feina és impossible. Arriba un moment en el que ja no aguanto més, i m'ajupo al terra amb les cames flexionades, tancant els ulls com si estigués preparat per la mort, i tot i que intento respirar fondo i calmar-me, el mal no es dóna per vençut, i continua donant lluita.

–La hòstia, Dave! Però si tens la bala dins la ferida! –exclama la Jane, al veure bé la ferida quan m'he ajupit–. Te l'haig de treure.

–I com cony ho faràs? –li pregunto jo després d'inspirar. La Jane no em respon. M'espero uns segons perquè em contesti, però no ho fa. Aixeco el cap i veig que enlloc de fer-me cas a mi, té la mirada fixada a l'interior de la part de la selva de la nostra esquerra–. Eh?

–Mira, mira allà. –em diu senyalant cap on miren els seus ulls. Faig un esforç per girar el cap, i puc veure que, entremig de tota la vegetació, hi ha un petit caminet que s'endinsa a la selva, fins arribar a un edifici menut, una mena de cobert abandonat, amb un porxo llardós, parets de formigó i porta oberta de ferro, els mateixos materials amb els que estava construïda la base dels caçadors que ens hem trobat abans, però aquesta caseta menuda es nota que està abandonada, doncs les parets estan cobertes de plantes, i la porta mig rovellada, com si fes segles que ningú hi entra. Segurament devia ser alguna casa d'armes que utilitzaven els caçadors o alguna cosa així, i per ves a saber quina raó ho van abandonar–. Fem un esforç per arribar allà, vinga.

M'aixeco lentament del terra, intentant no fer moviments forçats que em facin tornar a parar, i penso amb l'últim que m'ha dit la Jane. Fem un esforç per arribar allà. Dient aquest fem, sembla que vulgui fer saber que ella també farà l'esforç. Serà per la torcedura que suposadament s'ha fet fa una estona. Sortim de la carretera i ens endinsem a la selva pel caminet que al cap d'uns deu metres ens du a la caseta abandonada, la qual té la porta oberta, i hi entrem com si fos la nostra pròpia casa. A l'interior, tot fosc, que s'il·lumina al obrir la porta, tot brut, ple de pols i teranyines pertot arreu. Les parets, descolorides i amb el guix trencat, estan cobertes de prestatgeries on devien haver totes les armes, i que ara només conserven les aranyes. Hi ha uns quants bancs de ciment en una de les quatre parets, juntament amb uns armaris de fusta podrits i carregats de nius de corcs. Ens asseiem en un dels bancs, i descansem. Per fi m'he pogut asseure. No aguantava més, no podia seguir.

–Bé, Dave, t'hauré de treure la bala amb la navalla, entesos? –m'explica la Jane.

–Buf... –esbufego. Ja m'imagino el mal que em farà. Si només de tocar-me el braç ja noto com si m'hagués de caure, no vull ni pensar en el que vindrà ara.

–Et farà molt mal, no t'enganyaré. Però pensa que per molt que te'n faci, no pots enretirar el braç perquè tindré la navalla dins de la ferida.