La Llei del Bosc

*25

25

DIA 179

EM SEMBLA QUE JA DEU SER UNA MICA MÉS TARD DE MITJANIT. La Cloe i jo sortim de dins l'aigua, xops de cap a peus un altre cop. No sabem del cert què ha passat mentre ens hem hagut d'amagar en aquella casa, i ens fa por saber la veritat. Ara, tot i que el foc de les cases encara no s'ha apagat, tot sembla més tranquil. Ja no es veuen llums de caçadors patrullant, ni crits de gent patint. No, tot és plàcid, i només trenquen el silenci de la nit els sorolls nocturns del pantà i l'espetec de les flames gegants. Ens proposem a avançar una mica, ara que no se senten crits i tot sembla més calmat. Ens endinsem al petit bosquet amb el terra inundat d'aigua, d'on abans ha sortit la dona que els caçadors han tirat contra un arbre. Allà baix, on comencen les arrels que s'enfonsen a l'aigua, el cadàver de la pobra dona està estirat damunt d'un bassal d'aigua que ara té uns tocs vermells per la sang que li goteja del cos. No la puc ni mirar. No deu tenir més de quaranta anys, i encara li quedava mitja vida. Però ella no és l'única que ha acabat d'aquesta manera. Al avançar una mica més pel bosc inundat, arribem davant d'una esplanada on ja no hi ha aigua, però no estem segurs de si hauríem de posar els peus a terra ferma, o quedar-nos on estem, perquè el que veiem des de darrere uns arbustos no és que indiqui gaire bona senyal. A l'esplanada hi ha tot d'homes morts, tan caçadors com habitants del pantà, que sembla que hagin estat lluitant en una inexorable batalla que ha acabat amb la vida de tots ells. Ens quedem una bona estona quiets, sense moure ni un múscul, ja que no sabem del cert què fer, si quedar-nos aquí, o sortir a buscar la Jane, amb l'esperança que segueixi viva, però amb el risc de ser atacats per algú. Però igualment no tenim temps de decidir. De sobte, algú agafa la Cloe per les espatlles des del seu darrere, deixant-la immòbil, tot i que ella s'intenta moure sense parar per defensar-se. Després de recuperar-me de l'ensurt, de seguida haig de fer alguna cosa. Em proposo salvar la Cloe d'aquestes mans que la priven de la seva llibertat, però noto que a mi també m'agafen per les espatlles. Em fixo en que qui ens ha capturat és un parell de caçadors que sembla que no porten la seva arma. Intento desfer-me dels braços del que em té agafat, però és molt més fort que jo, i per molt que faci força, ell sembla que no noti res, i a la Cloe li passa el mateix. I ara què? Ens mataran, i ja no hi haurà res a fer. Però no ho fan, i enlloc d'això, es posen a parlar entre ells com si res, com si nosaltres no fóssim una molèstia.

–L'H-22 ens ha traït. Ja no hi ha res a fer. –comenta el que m'està agafant.

–Era un "reclutat", oi? –fa l'altre–. Putos bojos...

Reclutat? Recordo que aquesta paraula la vaig sentir fa molt de temps, potser ja fa mig any, però no la puc oblidar. Sí, la Jane i jo ens trobàvem en aquella base dels caçadors que vam destruir per miracle. Un dia abans, ens havia estat perseguint un avió de combat que ens disparava, el qual finalment va acabar estrellant-se perquè el pilot s'havia suïcidat. Va ser molt estrany per nosaltres, però mes tard vam sentir que un caçador ho deia com si res, esmentant que aquests "reclutats" solen fer aquestes bogeries. Però tot i així, encara no m'ha quedat clar qui són aquets caçadors anomenats d'aquesta manera, i per quin motiu es suïciden, o traeixen la seva pròpia organització.

De sobte, al igual que aquests homes que han aparegut darrere nostre amb tan sigil que ni ens n'hem adonat, un altre caçador apareix del meu darrere, i m'imagino que em pretén fer alguna cosa. però enlloc d'això, li fot un cop de puny a l'altre que em té agafat. Però què està passant? El que ha rebut el cop desabilita la seva força, i és la meva oportunitat d'escapar, però en un intent de sortir corrent, el caçador m'agafa del braç, i per culpa dels meus moviments de desesperació, acabo caient a l'aigua del terra, fent que la pistola que portava sota la dessuadora surti del seu amagatall. L'he portat tot el dia aquí, i ningú se n'ha adonat, ni tan sols quan m'han raptat i m'han portat en aquella cambra fosca. Per sort, els caçadors no han vist que vaig armat, ja que s'han posat a barallar-se com unes bèsties, mentre que el tercer no pot fer res, ja que té la Cloe agafada. Em sembla que la pistola està carregada. L'agafo sense miraments i m'aixeco del terra, apuntant als dos homes que s'estan matant entre ells. Al principi sembla que no s'adonen que els estic amenaçant, però en veure la meva mà alçada i amb l'arma preparada per disparar, s'aturen de cop, i un d'ells, el que ha començat la baralla, alça els braços per senyalitzar que va desarmat. No entenc què passa. Per què es barallen entre ells? És que és l'home del que parlaven que els ha traït, l'H-22?