La Llei del Bosc

*26

26

–ESCOLTEU-ME BÉ. –ens avisa l'Edward.

Ell i la Cloe han estat descansant tota la resta de la nit sense interrupcions en el seu son. No s'han ni pogut d'on estaven, i semblaven dues marmotes, tot i que ella duia la roba xopa i bruta de fang. La Jane, en canvi, no ha dormit gairebé gens. S'ha estat durant hores vigilant, explorant els voltants i gaudint del paisatge, que és el que he fet jo les últimes hores, mentre he deixat que ella descansés. Ara ja deuen ser quarts de nou del matí, i els quatre estem desperts i preparats per un nou dia.

–No ens havies d'explicar alguna cosa? –pregunta la Jane amb curiositat.

–És el que anava a fer. –respon l'Edward, i ella fa un "ah"–. Doncs bé, us podrà semblar un miracle, però és veritat. Durant la guerra, ja sabeu que es van construir molts refugis, oi? Però aquí, en aquests pantans hi ha una mena de passera subterrània que fa molts quilòmetres. És un conjunt de búnquers units per tot de passadissos que avancen per sota terra en línia recta de nord a sud. I el primer està a tan sols tres quilòmetres d'aquí.

–I vols que entrem en aquests túnels? –faig sense acabar de creure-m'ho.

–Us anirà de perles. –em diu–. Seguint-los arribareu a l'últim refugi, que està a punt d'entrar als Estats Units.

–I com sabem que no ens estàs enganyant? –salta la Cloe. L'Edward posa cara de sorpresa. No s'esperava que no confiéssim prou amb ell.

–Cloe! –fa la Jane com si la renyés.

–Bé, no sé. –continua–. Perdona que ho pensi. És que sabent tot el que fan els caçadors...

–No passa res. –diu ell–. A més, si us volgués veure morts ja ho hauria fet fa estona. Però tothom us necessita vius.

–Tothom? –pregunto.

–Els altres rebels. Tots estan pendents del que feu. És que no us ho havia explicat? –tan jo com les noies fem que no amb el cap–. Doncs que ja deu fer uns dos anys, els caçadors que han traït l'ORCA han fet un moviment contra ells. Tenen la seva base just al costat de la dels caçadors, a Nova York, una ciutat dels Estats Units.

–I com se t'ha pogut oblidar de dir-nos això? –el talla la Jane.

–Perquè jo no sóc un d'ells. Sé que existeixen, i dono suport a la seva causa, però fins ara he seguit fent de caçador. Bé, ara ja no, pel que es veu.

–I no els han atacat a aquests rebels? –li pregunta la Cloe.

–De moment no. No sé com s'ho han fet, però gairebé han igualat les forces de l'ORCA, i aquests no es volen arriscar a plantar-los cara. Simplement els deixen de banda i continuen fent la seva feina, com si només fossin una distracció.

–Una distracció que els hi pot costar la vida, és clar. –afegeixo.

–Exacte, però hi ha unes persones que amb sis mesos han fet més del que els rebels han aconseguit en dos anys.

–Qui? –fa la Jane, tot i que és evident.

–Vosaltres. –contesta–. Per això tothom està atent a tot el que feu. Primer us vau carregar la base del Canal de Panamà. Allà se us va començar a seguir. Després vau ser vistos a les costes de Nicaragua i ara aquí, als pantans de Centla.

–I què és això que hem fet que és tan important? –pregunta un altre cop la Jane.

–Arriscar la vida per salvar a tot el continent, destruir un atac dels caçadors i una de les seves bases, desafiar a tota la seva organització... Vols que continuï?