La Llei del Bosc

*4

4

EL SILENCI ES PROPAGA DE NOU entre la Meli i jo després de sentir un fort xiscle d'una noia. I jo sé qui és aquesta noia. He estat tota la vida amb ella i li reconec la veu. De cop em venen al cap tot d'escenes imaginàries del que poden estar fent-li els caçadors a la Jane, i el ritme cardíac se m'accelera mentre que l'estomac em fa pessigolles. Les llàgrimes que fa un moment havia contingut, ara lluiten per tornar a sortir a l'exterior. Però que no representa que estava a la muntanya del sud-oest? Pel crit que hem sentit, sens dubte es troba al bosc que hi ha just a sota nostre.

-Qui deu haver cridat? -pregunta la Meli com si no hagués deduït que es tractava de la Jane, en veure les meves expressions de nerviosisme.

-Era la Jane! És allà baix! -faig. I de seguida arrenco a saltar de roca en roca com una espècie de cabra, sense adonar-me que estic deixant la Meli enrere.

Finalment arribo a baix, on els arbres tornen a prendre el control del terreny i el soroll del cabal de l'aigua del riu se sent per sobre dels cants dels ocells que se sentien abans. En tocar de peus a terra de nou, arrenco a córrer cridant la Jane, sense pensar que altres persones em poden sentir. Corro i miro per tots els racons i amagatalls possibles que em trobo, però no la veig per enlloc, i sembla que no sent els meus crits, o que no pot respondre. Finalment, sento algú que em crida, però no és la veu de la Jane, sinó que és la de la Meli. Em torna a cridar i vaig seguint la seva veu fins que arribo a la riba del riu, que baixa amb molta força, carregat d'aigua. Veig la Meli que em fa senyals a uns deu metres de mi, i corro cap a ella. En ser al seu costat, veig la Jane asseguda al terra, repenjada en un arbre, amb el cap entre els genolls i caigut als avantbraços. La seva ballesta està al terra, al seu costat. Què li passa? M'ajupo a davant seu i agafant-li la barbeta, faig que aixequi el cap. Té la cara vermella i plena de llàgrimes, i no para de sanglotar.

-Què t'ha passat? -li pregunto.

-És que... els he... -es fa pujar els mocs i torna a plorar, acotant el cap de nou. Jo li freno i intento que em respongui.

-Jane, digues què t'ha passat, si us plau.

Ella continua sanglotant, i aleshores aixeca la mà dreta tremolosa i senyala cap al meu darrere. Em giro lentament, i veig dos cadàvers de caçadors estirats al terra, damunt d'un bassal de sang, i cadascun d'ells té una fletxa clavada. Un la té al pit, la qual ha pogut travessar l'armilla antibales, mentre que l'altre té la fletxa clavada a la cara. Intento no mirar com la punta afilada li surt pel clatell, i veig que la Meli es tapa els ulls.

-Jane, ho has fet per defensar-te. -li dic. Ella respira ràpidament i sembla que no es pot controlar. Al final torna a amagar el cap entre els genolls-. Jane! -faig. Ella no respon-. Jane! -em mira de nou-. Eren ells o tu. -en dir això, m'adono que era el mateix que m'ha dit la Meli abans, quan el que ha hagut de matar a dues persones he sigut jo. La Jane aconsegueix respirar fondo i eixugar-se les llàgrimes. Eren ells o tu. Aquest cop ha passat el mateix.

-Tens raó. -diu amb tota tranquil·litat, aixecant-se com si fa un moment no hagués estat plorant-. Ja fa temps que haurien d'estar morts aquests malparits.

Sentim veus que criden, i són de caçadors. N'hi ha dos, també. Es veu que patrullen en parelles.

-Meli, corre a amagar-te, de pressa! -li dic, senyalant el penya-segat. No sé si ho ha entès, però el que volia que fes era que es quedés almenys a la meitat del barranc, amagada a darrere d'una roca, ja que és poc probable que a algú se li acudeixi buscar allà.

Els caçadors arriben a la nostra posició, i instantàniament, la Jane dispara una fletxa al cap d'un d'ells, abans que aquest pugui fer alguna cosa, i cau mort al terra. L'altre apunta a la Jane amb la llumeta vermella, i jo li estiro la mà perquè s'aparti. La Jane ha mort un altre caçador i no li ha passat res. Com pot ser? Pot ser que després del que li he dit hagi canviat d'opinió sobre matar caçadors? Sigui com sigui, té raó. Si ells es dediquen a matar-nos, per què no els podem matar nosaltres a ells, simplement per motiu de defensa?