La Clara coneix un noi que sabia que existia des de tota la vida. Però mai s'havia plantejat conèixer-lo a fons ni fer-se amiga, menys que li acabés agradant. Tot és possible, no?
— ALEXIAAA!!! Alexia, tuuu! La mama ha dit que vagis a comprar al super! — Vaig dir sense gaire èxit.
— Que ja va, pesada!
— Pos ràpid! Que tinc gana! — Vaig apressar a ma germana.
Ai, perdó que no m'he presentat, soc la Clara, tinc 14 anys i visc a Casserres, un poblet molt petit de Catalunya, que ningú coneix! Tinc una germana gran de 16 anys, ja deveu haver deduït amb qui parlava. És molt pesada, però no us podeu imaginar. Ma germana és la guapa, és rossa amb els ulls verds i alta, té un cos perfecte, vaja, és la noia perfecta. I per això l'odio! Mai he tingut cap relació, bueno una que anava a funcionar, però clar ella com sempre havia de ser el centre d'atenció i va ser ella qui va estar amb el Ken. Bueno deixem de parlar de ma germana si us plau, que sempre ha de ser el centre i no, per un cop vull ser jo!
Us poso en situació, a veure la meva vida per ara és normal, soc una més de l'insti, tinc dos millors amics i amb ells ja ho tinc tot, un va marxar fa molt als Estats Units, però seguim en contacte. Amb l'altre, la Xènia, ens ho passem super bé i quan estic amb ella el temps em passa volant! Fa 2 anys vaig perdre al meu pare... Però bueno, no m'agrada parlar gaire d'ell... Seguim, de físic soc de lo més normal, soc una de les baixes, tinc el cabell marró tirant cap a negre, un cos bastant normal, més cul del que voldria i menys pits dels que voldria i l'únic especial que tinc, és que tinc els ulls entre verd intens i hazel, sí que és molt maco i tot el que vulgueu, però ningú s'hi fixa...
— Mamaaa! Jo ara no puc sortir, que estic fent deures!! — Va retreure l'Alexia.
— Doncs ves-hi tu Clara, que tu no estàs fent res! — En realitat jo sí que estava fent algo, estava mirant el mòbil.
— Joder mama, que jo no vaig vestir per anar a fora! — Em vaig excusar des de la meva habitació.
— Si no hi vas et quedaràs sense mòbil durant un temps eh, jo si fos tu m'ho pensaria! — Em va amenaçar des de la cuina.
Clar, jo no vaig tenir més remei que anar-hi, perquè el mòbil forma part de mi! No entenc perquè hi havia d'anar jo i no ma germana, veieu, la tenen mimada encara que sigui la gran. Bueno és igual, anava amb un outfit d'estar per casa, uns pantalons de xandall i una samarreta màniga llarga, tot gris. Em vaig posar meves les vambes Nike i vaig sortir a fora. Anava així:
Oops! Bu görüntü içerik kurallarımıza uymuyor. Yayımlamaya devam etmek için görüntüyü kaldırmayı ya da başka bir görüntü yüklemeyi deneyin.
No estava molt lluny el supermercat, però jo anava capficada en el meu pensament i vaig tardar bastant, bueno no només per això... pel camí em vaig trobar amb els amics de la meva germana, són dos anys més grans que jo i no em coneixen gaire, no acostumo a parlar ni veure'ls gaire a part del carrer a vegades i a l'Insti. Però justament aquell dia no em vaig adonar que estaven per allà.
