No sé què fer. Si t'ho dic, es perdrà tota la màgia que he pogut aconseguir fins ara. Si t'ho dic em miraràs diferent, em tractaràs diferent, seràs diferent. Tot canviarà i res serà com abans. Però si no t'ho dic, em quedaré amb els dubtes. No sabré com hauries reaccionat, ni què hauries pensat, ni com m'hauries mirat, ni com m'hauries tractat, ni què haguessis contestat. És difícil prendre decisions.
I si t'ho dic i tu em respons afirmativament? Per a mi s'aturaria el temps, no podria articular cap paraula, no seria capaç de respirar, ni tan sols de fer que el cor continués bategant amb normalitat. Els batecs anirien tan ràpid i bategarien tan fort que els sentiries fins i tot tu, i jo moriria de vergonya.
Però és que no és normal que amb només una mirada, amb només un somriure, amb només escoltar la teva veu o que m'arribi la teva olor, el cor se m'acceleri com si m'anés a sortir del pit. No sé mai com actuar, intento ser jo, però no sé si m'acaba de sortir bé.
Em fa por que pensis que sóc una bleda enamorada. També tinc por de la resposta que em puguis donar si t'ho dic. És per això que no t'ho dic, simplement per por. Per què hauria de tenir por? No ho sé. Suposo que amb l'última persona amb qui vull fer el ridícul és amb tu.
Als meu amics no els caus bé i em diuen que em mereixo algú millor que tu. I jo em pregunto: existeix algú millor que tu? No pot ser. No m'importa el que diguin o els problemes que hagis tingut amb ells, són coses vostres que a mi no m'afecten, jo només t'estimo. No m'has fet res dolent, al contrari, sempre t'has cuidat de mi i m'has fet feliç quan estava deprimida. Com pretenen que no m'agradis i que t'oblidi? És que de veritat, és molt difícil tot això. Vull veure't, vull que m'abracis i ens fem petons, vull sentir la teva veu i la teva olor que sempre m'embriaga, vull... et vull a tu. Ho sento per demanar tant, perdona'm. Quan estic amb tu tinc sensacions que no havia experimentat amb ningú més; em sento protegida i estimada.
Et prometo que algun dia seré capaç de dir-te aquesta paraula: t'estimo. I te la diré sense embuts, alt i clar, amb tota la força del meu cor. I és que, encara que no t'ho sembli, és difícil pronunciar aquesta paraula davant teu. Sí, de ben segur que un dia seré capaç de dir-te-la.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
