Mentre el professor explicava la lliçó d'Història, els meus ulls no van poder evitar mirar la llibreta de la noia que s'asseia al meu costat. Feia estona que veia que no estava escoltant, que estava molt concentrada en el que escrivia. Però em vaig adonar que no escrivia pas. Dibuixava. I de quina manera! Sense fer esborranys i directament amb el bolígraf de punta fina negre. La seva mà lliscava suaument fent que la tinta anés traçant les línies d'una noia que duia un vestit perfectament ajustat al seu cos, amb uns ulls inexpressius, uns cabells llargs que li arribaven fins a la panxa... estava dibuixant una noia preciosa. Li decorava el vestit amb unes sinalefes molt boniques i sorprenentment ben fetes.
La dibuixant que s'asseia al meu costat tenia un do. Em preguntava per què no estava estudiant el batxillerat artístic, hi tenia molta traça. A més, se la veia gaudir del que feia. Era la seva escapatòria de la realitat, com ho és escriure o llegir per a mi. Era admirable que una noia de la seva edat fos capaç de dibuixar tan bé sense haver fet mai classes de dibuix. Jo estava admirada.
Quan va tocar el timbre indicant que ja s'havia acabat la classe, va tancar la llibreta. I aquella noia tan ben dibuixada, tan perfectament proporcionada, amb aquell vestit tan elegant, va quedar amagada en una de les moltes pàgines que en poc temps s'omplirien de lletres explicant la sintaxi grega i llatina, o bé la vida d'algun filòsof important.
VOUS LISEZ
Miscel·lània
Nouvelles"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
