Miscel·lània

Vull dir-t'ho, però no puc, noiet

"Des del primer dia que et vaig conèixer, vaig sentir una forta atracció cap a tu. De fet, si vols que et sigui sincera, abans de conèixe't en persona, quan ella et va descriure, ja vaig saber que m'agradaries. D'alguna manera, em vaig enamorar de tu abans de veure't. I quan vam creuar mirades, aquell moment que ens vam quedar mirant per primera vegada, tots dos vam saber que passaria alguna cosa; que hi hauria un abans i un després a partir d'aquell moment. Hem viscut massa casualitats i el destí ens ha ajudat molt, però nosaltres no hi hem posat de la nostra part.

Ara ens trobem així, sense saber què pensem un de l'altra, sense saber res. Perquè ho sé, n'estic segura: en algun moment has estat enamorat de mi, igual que jo de tu. Això és l'únic que sé del cert; aquestes coses es noten. I et vull deixar clar que jo encara t'estimo, t'estimo moltíssim. T'estimo d'una manera que no té paraules ni números per poder-ho expressar, ni tan sols es pot dibuixar. Perquè mai havia estimat algú d'aquesta manera, mai. Que t'agradi tot d'una persona: la seva olor, els seus ulls, els seus llavis, els seus cabells, el seu nas, el seu cos, la seva veu; no passa gaire sovint. I per això ara mateix se'm fa impossible pensar que trobaré algú altre, com has fet tu. Deixa'm pensar, però, que d'alguna manera jo continuo sent especial per a tu. De fet ja m'ho has demostrat moltes vegades, tot i que estiguis amb una altra noia. Pensar que no m'oblidaràs tan fàcilment em fa somriure.

Per a mi, simplement, ets únic. Per a mi ets perfecte, incloent les teves imperfeccions, que d'alguna manera són perfectes. I no ho sé, no sé com més dir que jo t'estimo amb bogeria. Que cada nit somio en tu, que no hi ha dia que no pensi en tu. Que això ja fa dos anys que dura, que no és una ximpleria, si és el que penses. I que sóc capaç d'esperar-te el temps que faci falta. T'estimo, noiet. Vull que ho sàpigues, perquè durant tot aquest temps no he estat capaç de dir-t'ho. I sé que no llegiràs res d'això, però no està fet perquè ho llegeixis, potser, sinó perquè necessitava escriure-ho. Que durant aquest temps t'has convertit en el motiu principal de molts dels meus escrits. Perquè com saps molt bé, el meu altre gran amor, a part de tu, és l'escriptura.

Si algun dia, per casualitats de la vida, arribes a llegir això, si us plau, no et pensis que estic boja. Simplement sóc una noia enamorada, com moltes altres. Tu també ho estàs, d'enamorat, ho has d'entendre. L'amor ens fa una mica bojos a tots.

Tinc l'esperança, de fet la certesa, que sabràs que va dirigit a tu, aquest escrit. I si m'ho preguntes, espero poder contestar-te un "sí, va dirigit a tu" ben segur, sense que em tremoli la veu. T'estimo."