Miscel·lània

T'ho he dit sense paraules

I avui t'he vist. I t'he abraçat. I t'he fet un petó a la galta. Un petó dolç que t'ha transmès felicitat, records, enyorament d'aquells temps en què tant ens estimàvem. I tu m'has abraçat amb tantes ganes que m'has aixecat de terra i tot. I m'has abraçat tant fort que m'has transmès tota la seguretat i confiança que sempre has aconseguit transmetre'm. I m'has deixat la jaqueta impregnada de la teva olor, aquella que estaria olorant tota la vida, aquella que reconeixeria entre totes les olors del món, aquella que tant m'agrada, aquella que em fa pensar en tu dia i nit. I t'he dit sense paraules tot allò que no et vaig poder dir quan era el moment. I tu ho has entès. I just després d'abraçar-nos, just abans de deixar-nos anar, t'he fet un petonet a la galta. El primer des que et vaig conèixer fa tres anys. Te l'he fet sense pensar, només perquè en tenia ganes, perquè... ho necessitava. I gairebé em poso a plorar a causa de totes les emocions que he sentit en un segon. I espero que no ho hagis notat quan t'he dit "gràcies per haver vingut" amb la veu entretallada. Ja ho saps, sempre ho has sabut, que t'estimo. I jo també he sabut sempre que m'estimes. Però les coses van com van, i no va poder ser. No sabem per què, però no va poder ser.

Ara estàs amb una altra noia. Estic contenta que estiguis amb una persona tan bona com ella, estic segura que et cuida com et mereixes.

Però ha quedat alguna cosa entre nosaltres. Una cosa màgica, que per molt que ho vulguem, mai desapareixerà dels nostres cors. Perquè encara que no ho vulguem acceptar, encara que ho vulguem amagar, encara que ho vulguem oblidar, ens estimem. I contra això, res ni ningú hi pot fer res.

I en dies com avui, en els quals saps que et necessito més que mai per molt temps que faci que no ens veiem, sempre estàs al meu costat, pendent de mi, preocupant-te per mi i calmant-me perquè els nervis em devoren.