Tu no ho entendries mai. No entens com l'estimo, no ho entens. De debò. És molt més que dir que l'estimo. És molt més que voler fer-li un petó o una abraçada. És molt més que tot el que et pugui expressar amb paraules. Tu no has estimat mai algú d'aquesta manera, t'ho asseguro. El penso de dies i el somio de nits. El veig en fotos i el veig en pensaments. Penso en el que va ser real i en el que s'inventa el meu cap, i gairebé es podria confondre. Perquè amb ell vaig viure un conte de fades, on jo era la princesa i ell el príncep. I tothom veia que ens agràdavem, que estàvem fets l'un per l'altra; tothom ho veia, excepte nosaltres. Potser per això les coses no van anar exactament com havien d'anar. Crec que va ser la persona adequada en el moment erroni.
No hi ha suficients estrelles que serveixin com a quantitat per dir com l'estimo, ni prous partícules de pols, ni prous gotes d'aigua. No sento res més que impotència per no haver-lo mantingut al meu costat. Però és que estic boja per ell. Estic esperant el dia que passi un miracle i que tornem a estar junts. L'espero, i l'esperaré sempre, encara que sàpiga que probablement mai passarà. Perquè ja hauria d'haver passat, però tenia por de perdre'l. I l'he perdut igualment.
I d'aquesta manera, s'ha convertit en el motiu principal dels meus escrits, que em fan plorar, alegrar-me, o trobar-lo a faltar. Però sigui com sigui, em permet no oblidar-lo, recordar-lo sempre.
L'estimo. És la meva vida. L'estimo molt.
VOCÊ ESTÁ LENDO
Miscel·lània
Conto"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
