I ara penso que potser tot va ser un somni. Recordo com t'estimava. Escolto aquella cançó, la que tant ens agradava als dos i que tant ens va ajudar a solucionar els nostres problemes. Aquella que sempre que l'escolto, em fa pensar en tu. I aquella fotografia on sortim els dos somrient, feliços, perquè ens teníem l'una a l'altre. La guardo com un tresor, de fet la tinc a la tauleta de nit. Cada nit, quan ploro enfonsant-me en aquells records que ja mai tornaran, la miro, i desitjo que siguis feliç. Suposo que no va ser un somni, al cap i a la fi. El fet que encara t'estimi prova que és ben real; el fet que plori, que pateixi, que et trobi a faltar, és una prova que era real. Potser sí que semblava ficció, però només ho semblava.
Què vam fer malament perquè tot acabés d'aquesta manera? Som culpables d'haver comès un crim; hem matat l'amor que ens unia. Perquè encara que ens continuem estimant, no som capaços de tornar a estar junts. Però ara només m'importa que siguis feliç; si això és així, jo també ho seré. T'ho prometo.
CITEȘTI
Miscel·lània
Proză scurtă"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
