Els seus ulls em van foradar l'ànima

52 5 0
                                    

Després de tant de temps sent amigues, ho vam deixar de ser. Bé, de fet jo volia recuperar la nostra amistat, però ella no hi estava disposada. Va decidir deixar-me de parlar i sempre m'evitava. La persona amb qui anava a tot arreu, de qui mai em separava, a qui li explicava tots els secrets... S'havia allunyat de mi.

Per què? La resposta és simple: per un noi. Un noi que va aparèixer a les nostres vides i que ens va enamorar a les dues. Ella va ser la primera en reconèixer que l'estimava. Jo vaig amagar els meus sentiments i mai li'n vaig dir res. Només li donava ànims perquè s'atrevís a fer el pas.

El pas el va fer, però no va tenir èxit. Ell li va dir amb educació que no sentia el mateix per ella, que preferia que fossin amics. La meva amiga va quedar destrossada, però de mica en mica ho va anar superant.

Fins que jo també vaig decidir fer el pas. A diferència d'ella, jo sí que vaig tenir èxit. Ell em va confessar que també m'estimava i vam començar a sortir junts.

Evidentment no li'n vaig dir res, a ella, d'aquest assumpte. Em sentia molt malament, però alhora feliç.

Però va arribar el dia en què ho va descobrir tot. Ell i jo ens estàvem esperant a l'entrada de l'institut per entrar quan toqués el timbre. Ens vam fer un petó als llavis, i en aquell mateix moment, ens va veure. La que havia estat la meva millor amiga, va deixar de ser-ho per sempre en només un instant. Em vaig apartar d'ell immediatament i me la vaig mirar, molt sorpresa.

Va tocar el timbre. Tothom va entrar, ell també. Ens vam quedar soles a l'entrada, ella i jo. Ella es disposava a entrar, però just abans de creuar el portal, em va mirar amb una mirada d'odi, gelosia i enveja. Però sobretot d'odi. Això sí que no m'ho perdonaria mai. Si li hagués explicat tot, potser m'hauria perdonat. Però el cas és que ella no sabia res; ni els sentiments que tenia per ell, ni que havíem començat a sortir junts. En aquell moment, els seus ulls em van foradar l'ànima.

Va ser l'última mirada que vaig rebre d'ella. Mai més vam tornar a parlar.

Miscel·làniaOù les histoires vivent. Découvrez maintenant