No t'adones de res, oi? O no te'n vols adonar? Ets una inconscient. Promets i assegures coses que després resulten ser mentida. No tens criteri, no tens opinió, i al final no tens res. No et quedaran ni les amigues. Em sap greu que t'ho hagi de dir jo, estimada Lisbeth, però les que ara consideres amigues teves no són més que manipuladores que et necessiten al seu costat. Oh, vaja, però segur que no em creuràs, ara ja no. S'ha perdut tot: la confiança, les converses que teníem, els secrets que guardàvem, tot. Però no me'n penedeixo, perquè sé que era necessari per continuar vivint. Perquè tu ets un punt de foscor, i tothom que se t'apropa acaba enfonsant-se en la depressió i la tristesa, i ho veu tot negre. Fas que els altres es confonguin, s'enfadin, es deprimeixin i desconfiïn. M'alegro d'haver pogut obrir els ulls i adonar-me que tot era una enganyifa. No vulguis semblar qui no ets, ara ja és massa tard. Ara tothom sap qui ets, i potser és una cosa que t'hauria de començar a fer por. Però sent tu, por segur que no en tindràs. No et cal, si tens qui et defensa i tens tot el que vols sense esforç. Ah, deixa'm dir-te, també, que les que dius que són amigues teves ara mateix, són aquelles que fins fa poc et deien de tot a les esquenes, i quan dic de tot vull dir "de tot". No et suportaven, t'odiaven, fins i tot et volien veure morta. No és broma.
Oh, i a ell. Per què hi vas jugar? Si te l'estimaves haver-ho acceptat, i si no, no hauries d'haver jugat amb el seu cor. Però com se t'acut ser tan cruel? Donant falses esperances a algú que t'ha estimat amb bogeria, que ho hauria donat tot per tu. Lisbeth, reina, si no saps què és enamorar-se, pregunta a les teves amigues. Encara estic esperant que em comentis alguna cosa sobre el tema, com solen fer les amigues; com solia fer jo, explicant-t'ho tot a tu. Tothom al teu voltant veia que hi havia alguna cosa entre vosaltres dos. I el mal que li vas fer no te'l perdonaré. Mai. Perquè és un bon amic meu, i això no s'ho mereix ningú. Jo sé què és estimar algú, i t'asseguro que ja és prou difícil com perquè a sobre et compliquin les coses. Au, va, que gairebé el fas tornar boig, literalment. Li has fet tenir pensaments malvats sobre tu, li has fet agafar por. Sí, noia, perquè ara no sap si serà capaç de tornar-se a enamorar, i li fa por no poder-ho fer. Li fa por no tornar a estimar mai ningú com ho ha fet amb tu. Sent pànic només de sentir el teu nom. Li has creat un trauma que no es mereix.
Però tu segueixes tan feliç com sempre, no? Bé, això de feliç és discutible, perquè tu mai has estat feliç. No coneixes pas la felicitat. Sempre vas de víctima, fent-te la dèbil i aprofitant-te de la bona fe dels altres perquè et treguin les castanyes del foc. Has fet mai res per tu sola, alguna vegada? Des que et conec diria que no. Fa gràcia, perquè sempre vols estar sola, però em sembla que sola no aguantaries ni un segon.
I creu-me Lisbeth, em sap molt de greu estar dient tot això, perquè jo vaig confiar en tu. Et vaig donar l'oportunitat de conèixe'm a mi i a altra gent del meu entorn. I aleshores me'n vaig alegrar, no et diré pas que no. Em queies molt bé i formàvem un bon equip. Però ja no. Ja no. Tu ho has acabat. M'has demostrat que ets la monstruositat en persona. Fas mal psicològic als que t'envolten fins que els destrosses de dalt a baix. I llavors és quan te n'allunyes perquè ja els has fet prou mal. Ets una persona dolenta, en el sentit més cruel de la paraula. I per tot això que t'acabo de dir, Lisbeth, t'odio. No et vull ni veure. Pots anar-te'n amb les teves amiguetes, que fins fa poc també n'eren les meves, i fer el que vulgueu. Però si us plau, només et demano una última cosa: no tornis més a fer-nos mal. Jo ja no vull saber res de tu. Desapareix per sempre. Espero que algun dia descobreixis qui ets, perquè no ho saps ni tu. I quan ho sàpigues, espero que vegis tots els errors que estàs cometent, perquè la teva és una vida plena d'errors. Ah, vaja, però és veritat, si a tu no t'importen pas els altres. Només t'importes tu.
Fins mai més, estimada Lisbeth.
Julie.
VOCÊ ESTÁ LENDO
Miscel·lània
Conto"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.