És el primer any que treballa. A principis d'estiu no ho veia gens clar, com ho faria per parlar amb la gent sense vergonya? I encara més, com ho faria per parlar en altres idiomes, si ja era tímida parlant en català o castellà? Es veia incapaç de començar aquella feina, fent de recepcionista en un càmping vora la costa.
De fet, seria la recepcionista del torn de tarda. Havia de fer les entrades de la gent, les factures i indicar-los les platges més properes; seria el que més hauria de fer, entre altres coses. Els primers dies els va passar amb molts nervis, gairebé no menjava per dinar i sovint, abans d'anar a la feina, li venien ganes de vomitar, però no eren res més que nervis.
Al cap d'uns quants dies es va familiaritzar amb l'ambient. Els seus companys de feina eren molt bones persones i molt simpàtics, i sempre ajudaven en tot el que podien. En un ambient tan agradable, va ser més fàcil adaptar-se. També va perdre la por de parlar en anglès o en francès, per força, i es va adonar que se'n sortia prou bé. Va aprendre a treballar de cara al públic, i va conèixer molta gent. Fins i tot va ser capaç de recordar alguns noms de clients habituals.
Ara ja és l'últim dia. El contracte era fins el 31 d'agost. Està sola a la recepció, pensant que potser els trobarà a faltar. Està contenta de començar els quinze dies de vacances abans de tornar a l'institut, però també està una mica trista perquè se li farà estrany no veure'ls. Ha decidit, però, que els anirà a veure de tant en tant. Al cap i a la fi, si no hagués estat per ells, segurament no se n'hauria sortit tan bé. Li han dit que està contenta amb la feina que ha fet, que al principi tenien por de com pogués sortir tot, però que estan molt contents. Això l'ha animat. Espera tornar l'estiu que ve.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
