De vegades somio en tu. Somio que passegem plegats sota la llum de les estrelles que ens observen des del cel. Somio que m'agafes de la mà i en els teus llavis hi sé llegir un "t'estimo". Somio que la teva veu masculina pronuncia el meu nom dolçament, "Julie, Julie, Julie" una vegada i una altra. Somio que no deixes de mirar-me, que sóc un imant pels teus ulls. Somio que una ràfega de vent et remou els cabells i em porta el teu aroma fins al meu nas, que flaira i flaira fins que m'embriago de la teva olor tan agradable. Somio que els nostres llavis s'apropen molt lentament fins que es troben en contacte, i no se separen. Somio que els teus braços em rodegen protegint-me de tots els mals, i m'abracen amb força i tendresa. Somio que em somrius, i jo et somric, i no parem d'intercanviar somriures trapelles que tothom es pregunta què signifiquen. Somio que ens fonem en un mateix cos. Somio que tot això mai acabarà, mai. Cap dels dos vol que això acabi.
I de sobte, em desperto.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
