Com t'he de tractar? Com m'he de comportar amb tu? Com sempre? Com si fóssim desconeguts? Com si ens coneguéssim de tota la vida? Com si fóssim simples coneguts sense cap tipus de confiança? Digues, com? Jo ja no sé què he de fer, et tracti com et tracti em sento incòmoda. És fals que conservem tota aquella confiança que vam fer néixer entre nosaltres, com també és fals que no queda ni un gra d'aquella confiança. Però tot i això, el terme mig tampoc m'agrada, aquest amb què et tracto amb la confiança justa tenint por cada segon de si m'excedeixo massa o si em quedo massa seca i tallant. No ho sé, tu tens el mateix problema?
M'agradaria que tot tornés a ser com abans, com quan ens estimàvem i no teníem aquests problemes perquè l'únic que ens importava era estar junts. Abans era jo sense haver de pensar; ara sóc jo actuant, pensant què he de fer i dir per por que no t'agradin les meves paraules. I per què? No ho sé, perquè aquella confiança la podríem haver mantingut igualment, però no ho vam fer.
I ara ens trobem així, d'aquesta manera estranya sense saber exactament com tractar-nos, ni què dir-nos, ni com mirar-nos, ni com parlar-nos, ni com somriure'ns.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
