No m'agrada la vida, ni el món on visc. No m'agrada res, no m'apassiona res. De vegades em pregunto: "què hi faig, jo, en aquest maleït món?". Però no obtinc cap resposta.
Potser és que no m'agrada la raça humana. Jo sóc un humà? Potser no sóc com ells i per això no m'hi sento bé. Em considero molt diferent d'ells. En general, és clar; sempre hi ha les excepcions que són com jo.
Però, a veure, què carai són aquests éssers que només busquen poder i riquesa per aconseguir el que ells anomenen "felicitat"? Què fan aquests humans, que sempre estan ficats en guerres per ximpleries que es podrien resoldre parlant? Aquest és l'ésser que es considera més intel·ligent de la Terra? De debò? Doncs em sap greu, però llavors no tinc ben entès el concepte d'intel·ligència. O potser han abusat massa de la seva intel·ligència i l'han transformat en una cosa repugnant.
Estic fart de l'odi, de la venjança, de l'enveja, de la gelosia, del menyspreu, de les mentides, de la falsedat, de les matances inútils i de la manera de pensar i d'actuar de segons quines persones.
Potser sóc jo, que realment estic boig. Sí, deu ser això. Segurament la resta del món té raó i sóc jo el que està equivocat. Si no, no entenc per què actuen d'aquesta manera.
És clar. Tot el que he escrit són només els pensaments d'un boig. Val més que això no ho ensenyi mai a ningú, perquè pel sol fet de ser crític amb el que veig del món, traient les meves pròpies conclusions, ja em jutjaran i m'etiquetaran com a boig.
En aquest món, per sobreviure, s'ha de ser hipòcrita.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
