S'estira al llit. Es queda llegint una estona el seu llibre preferit. És dissabte a la nit, ja sap el que toca. Quan tothom dorm, ella s'aixeca. Baixa al soterrani, on hi té el seu amagatall secret. S'asseu sobre la butaca vermella que havia estat de la seva besàvia i es relaxa. "Per fi!", pensa. Sí, per fi és dissabte a la nit. La Jane és una noia una mica estranya. Sempre es vesteix de negre i porta un maquillatge molt extremat. Ella mateixa diu que és gòtica.
De sobte sent una veu: "Jane... Sóc aquí...". És ell. Ha arribat, com cada dissabte a les dotze de la nit. També vesteix de negre i té un somriure permanent. Tot i ser tan estrany, a ella li encanta. Se li asseu al costat, en una cadira de fusta.
– I doncs, què m'has d'explicar avui? - li pregunta ella.
– Ha estat un dia normal. No ha passat res de nou. I tu?
Ella se'l mira en la foscor. La bombeta de l'altra banda de l'habitació fa massa poca llum.
– Et voldria veure més sovint. Ets l'únic que m'entén. Ets el meu amic.
Ell, se la queda mirant. Mai ha tingut amics. Que una noia li digui això el fa sentir-se important.
– Jane, aquesta nit no em puc quedar gaire temps. Però demà puc venir. Segur que demà et podré explicar moltes coses noves.
La Jane se'l mira, trista. De debò que ja ha de marxar?
– Entesos. T'esperaré – li diu ella.
La Jane torna a la seva habitació, s'estira al llit i s'adorm. Abans però, pensa somrient que tornarà. El seu amic imaginari tornarà.
ESTÁS LEYENDO
Miscel·lània
Historia Corta"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
