Era una noia diferent de les altres. Destacava per tenir les idees clares, per ser fidel als seus principis i per voler fer entendre als altres la seva manera de pensar. El problema era que els altres no la volien entendre. Vivien en el seu món i no acceptaven les idees d'aquella noia, que eren ben diferents de les que tenien ells.
Ella ja en començava a estar cansada, de tot aquell ambient. Ni tan sols la seva família l'entenia, es podria dir que fins i tot començaven a repudiar-la. Eren incomptables les tardes que s'havia passat - i que es passava - tancada a la seva habitació, sola, escoltant música a tot volum amb els auriculars posats. De vegades plorava per la impotència que sentia pel fet de no ser compresa pels altres. Es preguntava sovint per què les persones eren com eren, o per què ella era de la manera que era.
Se sentia com una àliga en un galliner: salvatge, amb ganes d'aixecar les ales i volar lluny, molt lluny, per conèixer món i diferents formes de pensar. No li agradava estar envoltada d'un munt d'individus conformes amb el món en què vivien, un munt de gallines sempre tancades al corral, sense ganes de volar, fent el que s'esperava que havien de fer.
Però tot això va acabar. El dia que el va conèixer a ell, un jove com ella, amb les idees clares i fidel als seus principis, tot va canviar. De seguida ella va sentir molta admiració cap aquell noi. La incompresa havia trobat algú que la comprenia. L'àliga va trobar una altra àliga que la va ajudar a sortir del galliner. Ja no es va sentir sola, sinó recolzada. Tenia algú amb qui compartir les seves idees i els seus pensaments sense ser criticada o jutjada.
Finalment van decidir marxar d'on vivien. L'àliga, per fi, havia emprès el vol, fugint del galliner on havia estat sempre tancada.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
