Miscel·lània

L'escriptora i el llibreter

Una tarda d'hivern, la famosa escriptora Emma Woods va entrar en una llibreria que li havia cridat l'atenció. Era petita i acollidora, i feia olor de paper antic. Les prestatgeries estaven molt ben posades i els llibres ben ordenats. No hi havia ningú a dins, probablement perquè no era gaire coneguda, en aquella ciutat. La senyoreta Woods va apropar-se a un munt de llibres, tots iguals, amb la mateixa portada. El títol estava escrit amb unes lletres ben grosses, que ocupaven tota la portada. Hi deia: "Estimar és difícil, estimada". Va agafar el primer llibre de tots, va treure's un retolador permanent de la butxaca interior de la jaqueta i, ajupint-se, va ratllar la paraula "difícil" i a sota d'aquesta hi va escriure "fàcil". Aleshores va ser quan el llibreter va sortir a veure què volia la senyoreta Woods. Ell no sabia que ella era aquella famosa escriptora, perquè la coneixia de nom, però no n'havia vist mai cap fotografia.

- Es pot saber què fa, senyoreta?! - la va escridassar el llibreter, en veure el que havia fet.

- Canvio el títol. Vostè no troba que estimar és fàcil, i no difícil? Vull dir, el que és difícil és mantenir l'amor que sents cap a la persona que estimes. Però estimar des d'un primer moment, jo crec que és fàcil. L'autora del llibre es va equivocar quan va posar el títol.

- Però això no justifica que pugui escriure amb permanent a sobre d'un llibre per vendre! Qui s'ha cregut que és, vostè, per fer això? - el llibreter estava tot alterat.

- L'autora del llibre. Sóc l'Emma Woods. Encantada.

Li va ensenyar el seu carnet d'identitat perquè la cregués. Era ella, sens dubte. El llibreter va fer uns ulls com unes taronges i li va demanar disculpes.

- Ara li vull demanar un favor - va continuar la senyoreta Woods, després de dir-li que no calia que es disculpés, que era culpa seva per no haver dit res i actuar d'aquella manera. - Vull que em truqui a aquest número si ven aquest llibre amb part del títol ratllat.

Li va donar un paper amb el seu número de telèfon i va marxar sense dir res més.

Al cap d'uns mesos, la senyoreta Woods va trucar a la llibreria. El llibreter li va agafar el telèfon.

- Que no ha venut el llibre? - li va preguntar.

- No... és per aquest motiu que no li he trucat. La pila de llibres ha quedat buida molts cops, però sempre hi quedava el llibre amb el títol ratllat. Per què ho va fer?

- Per demostrar-li que les persones no accepten que les altres persones cometin errors i els corregeixin, sigui de la manera que sigui. Ara posi un cartellet que hi digui: "El títol d'aquest llibre ha estat canviat per la famosa escriptora Emma Woods. Únic. Vostè serà el privilegiat?". Truqui'm quan l'hagi venut.

Va passar només un dia, quan el llibreter li va trucar.

- Senyoreta Woods, l'he venut!

- Ho veu? Això és el que fa un simple nom. Si hagués estat algú normal, qui hagués escrit a la portada, aquest llibre hauria acabat abandonat. Però en canvi, posant que ho he fet jo, tothom s'ha esverat per aconseguir-lo. He parlat amb l'editorial: els propers llibres que rebrà ja tindran el títol arreglat. Pot estar segur que la seva llibreria s'omplirà de gom a gom, ja que va ser la primera i única llibreria que ha tingut un llibre amb el títol canviat per mi mateixa. Un plaer haver-lo conegut. Que tingui un bon dia.

Des de llavors, la senyoreta Woods i el llibreter no van tornar a parlar. Ella va haver de mudar-se a una altra ciutat al cap de poc. Això sí, la llibreria d'aquell home que estimava els llibres, va fer-se més popular que mai, i això el va fer molt feliç.