Miscel·lània

Tu ets el meu tot

Arribo a casa corrent, obro la porta ràpidament i la tanco de mala gana. No hi ha ningú a casa. Em trec les sabates i les llenço, juntament amb la motxilla, a terra. Em trec el mòbil de la butxaca i vaig a l'habitació. Les llàgrimes no trigaran a sortir.

Em tanco a l'habitació i em poso els cascos, que estan connectats al mòbil. M'assec a terra recolzant l'esquena al llit i m'abraço els genolls amb els braços. De sobte comença a ploure. Veig com cauen les gotes per la finestra, cada vegada amb més intensitat. I de sobte, dels meus ulls també cauen gotes. I també, cada vegada, amb més intensitat. I aleshores començo a pensar en tot. Tot, que es pot resumir en "tu", perquè tu ho ets tot.

I em faig preguntes. Per què t'estimo tant? Què puc fer per no estimar-te tant? M'estimes? Què és l'amor? Seria capaç d'oblidar-te? Series capaç d'estimar-me com jo t'estimo? I cap d'aquestes preguntes té una resposta exacta.

Recolzo el meu cap als genolls i ploro. Ho he de deixar anar tot. Amb la música amb el volum al màxim, ploro. Penso en tots aquells moments que vam passar junts i que ja no tornaran. En aquelles mirades que volien dir de tot i que només enteníem nosaltres.

Què faré jo, ara, sense tu? Marxes de la meva vida sense dir-me res. Creus que serà fàcil oblidar-te? De fet, la pregunta ben feta seria: creus que serà possible oblidar-te? No, és impossible. Perquè jo no et vull oblidar.

Vull continuar veient-te, continuar escoltant la teva veu i sentir la teva olor que m'embriaga, veure els teus gestos que t'identifiquen, els teus ulls, tu. Et vull veure a tu, sempre, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon. Perquè el meu tot ets tu.

La pluja continua, però sembla que va cessant. Sembla que les meves llàgrimes també. La música, però, continua a tot volum.

No sé què fer per continuar vivint. Això és viure? No, això no pot ser viure. En el moment que tu desapareguis, jo no podré seguir vivint. Tu ets com la meva gasolina per continuar en marxa. Tu ets tu. I tot ets tu. I jo? Jo sóc res. I perquè en el res hi hagi alguna cosa, hi ha d'haver el tot. Tu i jo. Simplement, t'estimo.