La primera vegada que la vaig veure no em pensava pas que perdria tant el cap per ella. Aquella noia tímida, que a penes parlava amb ningú si no és que era amb els seus amics, em va captivar.
Jo era un dels organitzadors d'aquella trobada de fanàtics dels videojocs. Ja ens havíem vist altres vegades i havíem intercanviat paraules, però encara no ens coneixíem prou. La vaig veure entrar amb una amiga i un amic i de seguida la meva vista es va clavar en ella. De fet, vaig ser jo qui la va convidar a venir, però no em pensava pas que ho faria. Em va saludar tímidament amb un somriure preciós, alçant la mà, mentre els seus amics parlaven. Jo li vaig tornar la salutació amb un petit somriure.
No podia deixar de mirar-la. Era tan maca! Passejava pel pavelló tot mirant les paradetes i fixant-se en les exposicions. I va arribar el moment que va voler entrar a la zona dels ordinadors, on necessitaves algú de l'organització per entrar o bé algú inscrit, més que res perquè en aquell lloc hi havia ple d'ordinadors caríssims i s'havia de controlar la gent que hi entrava.
- Ei, Marc, espera, això d'aquí...
No paraven d'interrompre'm mentre anava cap a la colla d'amics. Volia ajudar-la a entrar, perquè el seu amic ja podria entrar amb la seva amiga ja que estava inscrit, però ella quedaria penjada. Cada passa, era un entrebanc. Tothom s'havia aliat per no deixar-me avançar. Finalment, vaig poder arribar a temps a la cua.
- Molt bé, a tu et posaré amb ell d'acompanyant... Següent? - va preguntar el secretari.
Els seus amics anirien junts. Ella havia quedat sola, com m'havia pensat. M'hi vaig apropar de seguida i em vaig posar al seu costat.
- Nit. Em dic Nit.
- Mm... no tens...? – però vaig interrompre el secretari.
- Posa-la amb mi d'acompanyant.
Ella em va mirar fixament amb uns ulls verds preciosos plens d'agraïment, però no em va dir res. Es va posar vermella; la timidesa la guanyava. El secretari em va mirar estranyat, però va accedir a apuntar-la amb mi.
- Molt bé, ja pots passar.
Duia una polsera amb el seu nom i el meu. I no se la va treure en tota l'estona que va ser allà dins. Ella va anar amb els seus amics, però no paràvem de buscar-nos i de trobar-nos amb la mirada. Sabíem que hi érem, però no podíem estar junts. Estava orgullós de la meva intervenció: no tothom podia dir que era l'acompanyant d'un dels organitzadors.
M'encantava aquella noia. La mirava i veia com jugava als videojocs amb la resta de gent. Eren les úniques noies que havien vingut, ella i la seva amiga, i per això m'encantava encara més. Era tan bufona, tan maca! Els cabells tan espectaculars que tenia, i aquells ulls verds que parlaven sense paraules... suposo que... em va enamorar. La gent em parlava i no la sentia. Només estava pendent d'ella. Del seu somriure, de les seves rabietes en perdre les partides; de si em necessitava. I ella, de tant en tant, em mirava i em dedicava un somriure.
- Ei, tio, la Nit t'estava buscant.
- Per què? – em va sobtar que el seu amic em digués allò, al cap d'una estona.
- Et volia dir adéu, acaba de marxar. Però com que no t'ha trobat, s'ha pensat que tindries feina i ha dit que ja t'ho diria per WhatsApp. No vol que et pensis que és antipàtica.
La Nit m'estava buscant. A mi. Per dir-me adéu. Em volia veure un cop més, però jo estava massa enfeinat. M'havia distret un moment i l'havia perdut de vista. I aleshores em va arribar el missatge:
"Hola Marc! Només et volia dir que m'ho he passat molt bé avui, gràcies per convidar-me. L'any que ve espero poder tornar-hi, m'ha agradat molt l'ambient que hi havia i m'ha fet il·lusió veure't. He pensat que tindries feina, així que et dic adéu per aquí."
Li havia fet il·lusió veure'm. El cor em bategava amb força. Li vaig contestar un "de res" i un "tranquil·la, ja ens veurem" i també un "a mi també m'ha fet molta il·lusió veure't", però la veritat és que estava frisant per dir-li que estava preciosa i que m'encantava, i que els seus cabells eren com una cascada magnífica i que els seus ulls eren com maragdes de debò. Sí, segurament m'havia tornat boig, però l'estimava.
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
