MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 23: SWALLA (Marató 2/5)

Tinc la sensació que estic caient per un barranc. Que alguna persona per alguna remota idea o motiu absurd m'ha donat una empenta amb tota la mala llet del món i així tirar-me pel barranc en comptes d'agafar la meva mà i salvar-me. Sento que la meva ànima cau en la foscor i va desapareixent a mesura que la tenebra m'envolta. Puc cridar tant com vulgui, gastar la meva veu i quedar-me afònica, que ningú m'escoltarà. I de cop, xoco. Xoco contra un mur. Un mur que em torna a la realitat, un mur que em torna a dir que estic acabada.

Quan tenia quinze anys feia classe d'ètica. Un dia la mestra, una dona de trenta i pocs anys bastant despistada i empanada, ens va fer una classe sobre la meditació. La professora ens va posar un vídeo sobre com havíem de deixar de pensar en el passat i futur per concentrar-nos en el present. Un exercici que vam fer va ser tancar els ulls, respirar profundament i pensar en el que estàvem fent en aquell moment durant un minut. En aquell dia em va funcionar, vaig deixar l'ansietat i l'estrès a un costat i em vaig relaxar. Però ara, ni la meditació, ni un pot de gelat o Nutella, ni que em quedés inconscient. Ningú i absolutament res, pot fer que el meu cos planti cara la por, la ràbia i l'ansietat que porto a sobre. Ho he intentat, de veritat que ho he fet. Respirar durant un minut per tranquil·litzar-me, però no, crec que ara mateix està a punt d'explotar la bomba que ocupa el meu cap.

—No pot ser! Què fas tu aquí? Com em pots fer això, Cam?!

La veu nasal de la Candice em deixa paralitzada. Jo també em pregunto i penso el mateix. No entenc què cony fa ella aquí, que jo recordi ningú havia quedat amb ella, bé, estic seguríssima que ni en Travis, en Trevor, la Carly, la Juls i... i potser ha estat en Cameron. Si ha estat ell de veritat qui ha decidit agafar el telèfon i trucar-la, no sé en què estava pensant. Volia que em donés un atac al cor? Volia que ella m'esquarterés, a mi, avui? Potser ho havien planejat tot. Potser els dos són còmplices i havien planejat assassinar-me. Ell m'hauria portat a casa seva on estaria sol perquè els seus pares s'haurien quedat tancats en l'oficina del seu pare la qual ell hauria bloquejat. D'aquesta manera, llavors, vindria la Candice i els dos junts, com una parella enamorada, acabarien amb la meva vida. Pressiono la mandíbula i miro a en Cameron. Per la cara de sorpresa que fa, tot el que rondava pel meu cap es dissipa. No diu res, no mou ni un múscul i la Candice ho interpreta de tal manera que entra i passa pel nostre costat.

—Però a tu que et passa al cap? Com has pogut caure tan baix?! —segueix cridant-nos, però jo continuo mirant la porta oberta que està buida i en Cameron crec que simplement ja no hi és, fins que reacciona.

—Candice, ves-te'n. —És l'únic que surt de la seva boca secament.

—Perdona? —el respon. Em giro cap a ella, la seva cara és d'incrèdul total, no es pot creure el que ell li està dient. Pot la terra empassar-me? Gràcies.

Els altres apareixen al rebedor corrents per veure què està passant. La Juls i la Carly es paren de cop quan la veuen, en Travis és dona la volta i torna a la sala d'estar agafant a en Trevor pel braç. Abans que ell pugui contestar tornen a picar el timbre, només faltava ella. La Mandy ens somriu a l'altre costat del llindar de la porta amb en Nash als braços. En Cameron es gira i la Mandy li dedica un somriure i una mirada de seducció. Ell arrufa el seny i torna a mirar a la Candice sense saber on posar-se. De cop, trona i llampega, agafo al meu cosí en braços i la Mandy entra a dins de la casa.

—I tu qui ets?! —li pregunta la Candice amb cara de fàstic.

—I a tu que t'importa, bitxo?! Hola, Cameron. —Li dedica un insult a la Candice i llavors un somriure tímid a en Cameron. De veritat que no dono crèdit a aquesta situació.

—Com t'atreveixes a insultar-me a mi, foca pudent?! —Havia dit que els insults de la Candice són molt originals? En un instant hem passat d'una bona tarda a una discussió de dues Barbies sense neurones per veure qui és més prima, guapa o el que sigui per impressionar a en Cameron. Crec que tots estem mirant l'espectacle amb atenció—. Ets un escurçó, Cam, digues-li que se'n vagi.