MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 74: TORN (marato 1/3)

Soc humana. Una cosa de les que ens caracteritzen als humans és que per dins de tot el nostre cos hi circula un líquid vermell: sang. La sang transporta diverses substàncies per tot el cos, ja siguin nutrients, oxigen, glòbuls vermells, glòbuls blancs o fins i tot bacteris. Total, que sense sang no podríem viure, però no només porta substàncies, malalties o virus. A vegades pots arribar a notar com et crema.

A vegades sento com si les artèries i venes es dilatessin i deixessin passar més sang, més ràpid i creant una temperatura més elevada. Com si m'haguessin dessagnat, haguessin posat tots els meus litres de sang dins una olla sobre un foc potent i després d'estar hores bullent, m'haguessin tornat a injectar la sang dins del cos. Bullent, és com si tingués la sang bullent a tota hòstia. I no m'han obert de cap a peus ni m'han bullit la sang. Simplement, ara mateix, entre les meves venes i artèries no hi recorre cap altra cosa que la ira. Ràbia. Fúria.

Estic fent un dels majors esforços de la meva vida per aguantar-me les ganes de donar cops de puny o arrencar-li el cabell a la persona que està davant meu. La mateixa psicòpata de persona que ha parat l'ascensor en mig d'una tempesta. La mateixa persona que ha portat la meva vida al límit i m'ha fet replantejar si de veritat val la pena seguir endavant. I just ara la tinc enfront meu. I estem soles. I podria fer-li mal sense que ningú em parés. I podria explotar i treure tot el que he estat aguantant per culpa seva, però m'aguanto i omplo la motxilla amb vint tones més.

Sabia que la Candice era dolenta. No em varen faltar ni dos dies per saber que era la pitjor noia de l'institut. Una rata fastigosa que no es conforma amb la seva vida i vol destrossar les dels altres. Nascuda a l'infern i portada al món per perjudicar a la gent. Pena i tristesa és el que em provoca quan la veig insultar per sentir-se millor amb ella mateixa. I no ho negaré, trobo increïble que sempre aconsegueixi el que vol sota qualsevol pressió o obstacle. Envejo la seva seguretat per les coses, però si d'alguna cosa estic orgullosa i segura de mi mateixa, és que no vull —ni soc—, ni per mil regals o diners, assemblar-me a aquest tipus de persona. No vull veure com els altres ho passen malament per culpa meva, no vull simplement ser ella. I juro per la meva mare, que no l'odio.

Sembla sorprenent, fins i tot jo estic sorpresa pels meus sentiments cap a aquesta noia. L'hauria d'odiar per cada insignificant cosa que ha fet o pronunciat, però no, no l'odio, sinó que em fa pena i a la vegada em produeix molta puta ràbia. Quan la miro, només puc veure a una noia que no es conforma amb res. Està sola, ningú l'aprecia de veritat. Tots li tenen respecte per por. POR. I sí, alguna vegada m'ha passat pel cap quin és el motiu de tot això. No em crec que sigui només perquè anteriorment va ser l'ombra de la Gina. No crec que sigui perquè en Cameron no hagi volgut estar amb ella. No crec que ni sigui per mi. Crec que va néixer amb un problema d'autoestima en el qual si no se sent poderosa, no pot estar contenta amb ella mateixa.

Intento no alterar la situació que ens rodeja. Ha parat l'ascensor. Joder, ha parat el puto ascensor en mig d'una puta tempesta! I ara la merda tecnologia aquesta no funciona. Estem atrapades entre quatre parets diminutes! Estic atrapada amb la pitjor persona que conec. Estic atrapada amb la noia que més mal m'ha fet aquests últims mesos! I ara Déu pretén que baixi la mà i la deixi rere l'esquena? Pretén que em quedi aquí tancada fins que algú ens vingui a rescatar? Per què precisament jo? Què he fet de dolent perquè m'hagi hagut de passar a mi?

Estic desesperada. Histèrica. Començo a sentir que l'aire s'acaba en aquest petit espai. Dono cops a la porta de metall. Envio missatges a tothom amb el mòbil, però no hi ha ni una ratlla de cobertura. Crido. Em gasto la veu per res, ningú em sent, estem sota terra i actualment tothom està al gimnàs, amb la música al màxim. La puc escoltar des d'aquí dins. Estic dubtant la possibilitat de clicar el botó d'emergències, però penso en què estem d'ocupes dins un institut i això, en teoria, és il·legal.