MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 88: FIRE N GOLD

M'assec al costat de la Candice a les grades. Una dels avantatges de ser animadora, tens seients amb el teu nom, porxo per si plou i sense gent que crida al teu costat. El problema d'estar asseguda en aquest lloc és que et deixa més clar la posició on et trobes. I et deixa més clar que d'aquí a uns minuts estaràs al mig de la gespa fent una actuació pel públic. Saps que si falles un pas, totes fallaran rere teu i ho faràs davant de desenes de persones. Però aquest dia serà diferent dels altres. Avui ningú fallarà i tot sortirà bé, tal com ha de ser. Els Lightenings guanyaran la lliga, les animadores faran que tothom s'ho passi bé i gaudeixin, i jo, jo intentaré amb totes les meves forces ballar com ser i demostrar-li a la Senyoreta Bailey que soc una de les millors ballarines que trobarà en la seva vida. Em demostraré a mi mateixa que soc capaç de superar aquest ball i molt més. Que no haig de tenir por i sobretot que haig d'estar segura de mi mateixa. Estic segura de mi mateixa. Ho clavaré, encara que m'estigui morint de nervis.

—El partit està a punt de començar. Estàs bé? Necessites cridar a alguna persona o desfogar-te amb algun sac de boxa? Puc aconseguir-ne un del gimnàs de dins —em proposa la Candice abaixant el cap i posant la seva cara just davant la meva. M'està mirant amb la mateixa cara que posa un adult a un nen petit quan es pensa que el nen no l'entén o com la cara d'una persona cridant a una àvia que no és sorda.

—Estic nerviosa, no a punt de tenir un atac d'ansietat i marxar corrents. —Poso els ulls en blanc i m'aixeco del seient—. Vaig un moment a... a no ho sé, vinc just abans que comenci, si? —l'aviso dirigint-me a la sortida. Ella em somriu i assenteix amb el cap.

Passo pel costat de la Carly qui em toca el braç donant-me suport. Creu-ho una petita mirada amb la persona amb qui estava parlant. La Juls em mira preocupada, suposo que sap tot el que ha passat amb en Cameron i a la vegada no sap res del que m'ha passat a mi. No hem parlat des que li vaig deixar les coses clares. Encara estic enfada pel qual va fer i sobretot per ocultar-m'ho. Després de to,t em pensava que no em mentiria més, però va resultar ser, mentida. Els dedico un petit somriure i segueixo caminant.

Les meves cames em porten al passadís que dona als vestuaris, justament a on són els jugadors dels dos equips. Divisió a en Cameron parlant amb en Blaine. Em sembla que li explica algunes jugades. En Blaine no les entén i en Cameron comença a desesperar-se, ja que no para de repetir-li el mateix tota l'estona. Fins que el professor es cansa i deixa caure les espatlles sospirant, l'alumne es queda pensatiu. Somric, veure'l així m'encanta i simplement, veure'l, em calma. Començo a caminar cap a ells i com si tingués un sisè sentit per detectar-me, immediatament, en Cameron es gira cap a mi i clava els seus ulls en els meus. Sospira alleujat i s'apropa a mi. De seguida em fa un peto als llavis. M'haig de posar de puntetes i quasi ni així arribo, ha de ser ell qui m'eleva uns segons. Ja és prou alt i musculat, quan porta les espatlleres amb la seva camiseta de futbol és el doble de gran.

—Esteu bé? Sembla que li estiguis demanant per anar al ball i ell no et deixa de rebutjar —li dic reposant una mà en la seva cintura. En Cameron em mira sorprès i a la vegada confós, no ha entès el que li he dit—. Tranquil, segur que hi ha alguna altra persona en tot l'institut que vol anar al ball de final de curs amb tu. Encara ets a temps per trobar parella, però espavila perquè només queden vint-i-quatre hores —afegeixo passant una mà pel seu cabell. En Cameron posa els ulls en blanc. Sí, demà és el ball de final de curs i m'acabo d'adonar que no sé si anirem els dos junts. Després de tota aquesta setmana i el que ha passat avui... m'havia oblidat completament de l'existència del ball i del fet que no tinc parell oficialment.

—Veus, Cam, si diu una vegada no, és no. Ja hi haurà altres noies que vulguin anar amb mi, si? —li diu en Blaine.

—D'això és del que estàveu parlant? —els pregunto. En Cameron passa un braç per la meva cintura i m'atrau cap a ell posant els ulls en blanc.