MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 31: BLACK WIDOW

El primer dia de la setmana no comença del tot com jo esperava. M'he aixecat amb el peu esquerre, literalment, això només pot significar que la sort no estarà de part meva. Que quan he posat el peu a terra hi havia una estúpida bala del meu cosí que m'ha fet caure de culs, només ho ha confirmat. A més, vaig tard i si ja era massa demanar, aquell líquid vermell que només els surten a les noies per poder ovular i tenir fills, en paraules clares: la menstruació, ha decidit venir a visitar-me una setmana abans. Tinc les hormones revolucionades: una vol plorar, l'altre cridar i una simplement es vol riure a ple pulmó per la situació que estic vivint. De veritat que ara mateix la meva vida és més dramàtica que qualsevol de les pel·lícules de High School Musical.

Durant el diumenge no vaig fer absolutament res. Vaig interpretar d'Òscar el paper de morsa moribunda tirada en un sofà mirant Twilight amb un pot de gelat de vainilla entre les mans. En Cameron va venir a casa quan la meva tia va tornar a sortir amb en Blake i en Nash, va ser l'únic moment del dia on vaig ser productiva amb la meva vida. Em vaig negar per segona vegada a anar amb ells, no penso fer veure que de cop i volta tot 'ha transformat en una pel·lícula Disney. No, en Blake no es mereix el perdó així com així presentant-se un dia a casa.

En Cameron i jo vàrem estar mirant pel·lícules d'acció, preferiblement les seves preferides, tampoc és que fos gaire productiva, però almenys ja no estava en mode "indignada amb la vida, depressiva i mandrosa". Llavors, vàrem repassar i acabar d'estudiar per l'examen i quan ja es va fer fosc, ell va haver de marxar a casa seva. Va ser un dia malauradament fantàstic que va començar essent una merda i va acabar sent fabulós i ara mateix m'agradaria ser la protagonista de Happy Death Day per repetir una vegada darrere l'altra aquell dia. Ahir em sentia bé, però avui ―i repeteixo― donaria un cop de puny a cada persona que és creués en el meu camí i no crec que les coses acabin millorant.

Agafo la maleta i surto de casa sense acomiadar-me, no estic d'humor. Em sorprenc quan veig a en Cameron recolzat en la seva moto davant de casa esperant. Porta una camiseta negra de màniga curta amb uns pantalons texans que en conjunt li queden de mort. Aquells colors li ressalten el to morè de la seva pell i els seus ulls blaus elèctrics brillen com dues esferes quan em veu. Porta el cabell despentinat, com sempre, fent-lo el triple d'atractiu. No em puc creure estigui tenint una espècie de relació amb mi.

Només de veure'l sem passen una mica les ganes d'explotar, però avui el dia havia d'empitjorar sí o sí. El seu mòbil vibra i ell mira la pantalla. Sé que li ha arribat un missatge i per la cara que fa quan em torna a mirar, tinc un mal pressentiment que no m'agrada gens. Apaga el mòbil i canvia totalment l'expressió a seriosa i dura. Ni tan sols intenta corbar els llavis en un fals somriure. Camino cap a ell i m'envolta en els seus braços, està tens. M'abraça i sento la calidesa del seu cos envoltant-me, però ell no hi és, és com si estigués a quilòmetres de mi.

—Qui era? —li pregunto curiosa. Ell em dona un petó a la galta forçat i em passa el casc sense dir res—. Què fas aquí? —li pregunto amb la intenció que digui alguna cosa.

—Venir-te a buscar —em diu secament i d'esquena a mi per pujar a la moto. Sigui quin hagi estat el missatge que ha rebut tinc clar que no m'ho explicarà pas.

Agafo el casc de mala gana i deixo anar una rialla sarcàstica. Ell no diu res més. Pujo rere seu, recolzo el cap en la seva esquena, m'agafo fort al seu torç i tanco els ulls fortament. En un segon estem volant per la carretera, literalment. Sento que les rodes no toquen l'asfalt i anem fent bots. En Cameron avança els altres vehicles amb brusquedat, alguns dels conductors toquen el clàxon. Va per sobre el límit de velocitat i el vent colpeja la nostra cara amb violència. Li dic unes quantes vegades, el crido, que vagi més a poc a poc, però m'ignora. No m'agraden les motos i tinc por a caure pels terres rodolant. Ja no està posant en perill la seva vida, sinó que també la meva!